L HIVERN A LES FULLES

«La pluja ha demorat el naixement de l’alba. La vida, mentrestant, no s’atura als carrers. Sé que els nens gandulegen però van a l’escola, se senten cotxes arrencar i sirenes perquè, quan plou, hi ha sirenes i llums que assenyalen, amb breus intermitències, les fronteres del món. Mentre el temps es desfà i es torna a recompondre, mentre la pluja accelera el seu pas, em veig a mi mateix atent a classe, memoritzant pronoms i verbs modals, desxifrant equacions i aprenent els sintagmes. Em veig sota la pluja d’aquells anys mentre surto a l’esbarjo. Tinc un quadern escrit amb el nom de les noies que estimava. Encara sóc capaç de recordar el lloc concret de tots els mars d’Itàlia i la felicitat de clavar-nos espigues en el jersei de llana.» (poema MATÍ PLUJÓS) Per a Maria-Isabel Segarra © Israel Clarà, 2009