LA DANSA DE L ARQUITECTE

A mig camí entre la crítica musical, l’article d’opinió i l’assaig d’ambició intel·lectual, La dansa de l’arquitecte presenta més de dos-cents articles sobre la vida musical en els darrers deu anys: compositors i obres, llibres i polèmiques, educació, plans d’estudis, titulacions i institucions musicals, estrenes de música nova i reedicions de música antiga, relacions entre les arts, pronòstics per al futur de la música i la cultura, música i tecnologia i tants d’altres temes. Tot plegat, es tracta d’un compendi de textos que prenen el pols a la vida musical actual i dibuixen, en conseqüència, un perfil cultural a vegades crític, però sempre esperançador. Escrits amb estil àgil i apassionat, la textura d’aquests escrits és sempre rigorosa i erudita i els lectors que hagin seguit els altres llibres de l’autor no quedaran decebuts d’aquest nou dietari intel·lectual d’un atent observador de la vida musical de Nova York, París, Sant Petersburg, Madrid, Palma… «Pizà pot perfectament començar parlant de Mahler i acabar parlant de Beyoncé, o començar parlant de Bob Dylan i acabar parlant de Glenn Gould, o començar amb Jerry Roll Morton i acabar, finalment i ben ensabatat —elegant, però informal— amb Wittgenstein. Vet aquí la ductilitat del seu estil.» Melcion Mateu, Preàmbul