La darrera paraula

Alejandro Valentí, un barceloní jubilat i aparentment apolític, torna a la seva ciutat natal, després de viure durant dècades a Amsterdam, per acomiadar-se de la seva germana greument malalta. Troba una Barcelona gairebé irreconeixible i sacsejada pel judici de l’1 d’Octubre. El retorn el llança, gairebé sense voler-ho, a l’epicentre d’un terratrèmol moral, polític i emocional que posarà en crisi la pròpia identitat, el passat familiar i la seva manera d’entendre la mateixa Europa, on tan còmode s’ha sentit fins ara en el rol de professor universitari. Juntament amb un col·lega idealista i la inesperada amistat d’una activista indomable, Alejandro -reconvertit en “Lex”- patirà directament la violència policial i l’arbitrarietat judicial, que el porten a prendre partit per primer cop a la vida.

La darrera Paraula és una novel·la incisiva sobre el Procés i l’1 d’Octubre, aquella extraordinària fita que -tal com va profetitzar el gran Julian Assange- ha acabat essent una prova de foc per desemmascarar la fal·làcia d’una democràcia europea i espanyola que se sustenta en l’interès dels Estats per sobre dels drets dels pobles i de les persones.

“La darrera paraula narra una història, magistralment teixida, de persones anònimes que faran front a l’intent de criminalitzar la discrepància política i la reivindicació de drets democràtics en plena crisi europea del segle XXI. De passada, posarà el dit a la nafra d’una hipòcrita Unió Europea –amb els Països Baixos de Wilders d’epicentre– entestada a fer la vista grossa al rerefons degenerat i neofranquista de la realitat política espanyola. Toni Strubell ens ofereix un relat trepidant que des de la primera pàgina intriga el lector amb un text de densitat moral que s’endinsa en la naturalesa d’episodis vergonyosos”.

Del pròleg de Lluís Llach