La noia que em servia l’esmorzar

Un escriptor estrafolari, amb una vida caòtica, esmorza en una cafeteria on sempre la mateixa cambrera, una noia amb una existència ensopida, li serveix el cafè i l’entrepà. L’escriptor fantasieja amb oferir-li una vida infinitament millor mitjançant la literatura. Fins que ella ho accepta. Aquest només és l’inici d’una enigmàtica trama de personatges que volen viure vides reals, de persones de carn i ossos que protagonitzen relats de ficció i de narradors que pateixen malalties inversemblants. L’autor, amb una subtil ironia i un humor desconcertant, reflexiona sobre el poder de la literatura i la farsa en què es converteix la vida de molta gent. En la seva escriptura s’hi entreveuen llampecs fulgurants de la prosa d’Enrique Vila-Matas o de John Kennedy Toole.