L'antropòloga

Què no estem disposats a perdre, els humans? En un món governat per una màquina, una dona planta la llavor de la revolta.

Un petit reducte d’humans ha sobreviscut al col·lapse i viu en una societat ordenada per la lògica implacable de la intel·ligència artificial. Tot funciona: la gent neix, el sistema els cria, els atorga una feina i, als quaranta anys, tal com manen els càlculs, els fulmina. Hi ha, però, un problema irresoluble: estan tristos.

La Sílvia és antropòloga i mira de trobar una cura a la plaga de tristesa observant la societat d’abans de la catàstrofe, és a dir, a nosaltres. Endinsant-se en la recreació d'una família extingida, va aprenent paraules noves com ara dubte, enyor, pietat, odi, amor i fe. Va una mica perduda: no entén perquè abans pares, mares, fills i filles compartien casa units per una anomalia que en deien sentiments. Tampoc perquè els seus objectes d'estudi no cauen en la tristesa. La inquietud que el descobriment li genera l’empeny a una recerca més àmplia i a transgredir el sistema per intentar recuperar tot el que ens fa humans.

Ada Castells ha escrit una novel·la esplèndida que condensa les llums i les foscors dels temps actuals i les projecta en un futur que es nega a ser distòpic. Amb una prosa sòbria i directa, una trama ben travada i uns personatges tan convincents que ens conviden a llegir amb avidesa, L’antropòloga, punyent i esperançada, explora els límits de la tecnologia, la llibertat versus la seguretat, els perills de l'individualisme, la raó davant l’espiritualitat. I la maternitat. Un viatge a les nostres certeses, una reflexió d’abast universal sobre què som i què volem ser. I sobre què no estem disposats a perdre.

“El llibre més profund i imaginatiu d'Ada Castells. Una novel·la amb moltes capes, i amb un magnífic desenllaç.” Núria Perpinyà

“L’antropòloga ens fa veure de la millor manera el valor dels humans.” Eva Piquer

“La prosa d’Ada Castells té el talent urgent de qui escriu en perill per salvar el món.” Carlos Zanón