LES DONES DE JAUME I

Fa segles que la figura de Jaume I ha fet córrer rius de tinta per parlar de la seva egrègia figura, d’un sobirà que no es va fer famós només per conquerir terres, sinó cors.

L’objectiu d’aquest llibre, que es pot llegir gairebé com una novel·la, és donar veu a qui no en va tenir, les seves dames, des de les mullers legítimes fins a les amistançades, ja que cadascuna va representar un nou repte personal i polític per a l’home. Escoltem-les individualment i mirem-nos els fets amb els seus ulls: sabrem, així, quins devien haver estat els seus sentiments, qui va ser l’home amb qui, si més no un temps, van unir les seves vides, quines trajectòries van fer i com sovint aquestes van ser interferides per l’ombra d’una altra dona, potser de més alta condició, potser més jove, potser encara més bonica.

En cada etapa de la vida del monarca, una dona li va il·luminar el camí de glòria, senyores totes plegades d’alta condició, però humanament molt diferents. Des de la sensible i poruga reina Elionor de Castella a la desinteressada i amatent Sibil·la de Saga, passant per l’arrauxada i orgullosa Aurembiaix d’Urgell, la complaent esposa Violant d’Hongria, l’oblidada Blanca de Antillon, la insistent Berenguera Ferrandis, l’amigable i pràctica Guillema de Cabrera, la dolça Berenguera Alfonso o la digna i pacient Teresa Gil de Vidaure.

Abans, però, caldrà veure quina era la situació de les dones en el segle XIII i la nissaga, sobretot la femenina, que precedí i configurà la persona del rei Jaume.