NI SOM NI SEREM

Últimament mhe dedicat a observar Catalunya, i a comparar-la amb tot el que he vist treballant amb clients escampats pel món. I he acabat preguntant-me: «Si realment pogués ser imparcial, compraria Catalunya?». LEuropa que cal anar desmuntant és la del model de Brussel·les, la que tant agrada a Madrid i a París, i que tant desagrada, amb raó, a britànics i alemanys. El catalanisme polític sorgit a cavall del XIX i el XX va triomfar perqué era eficaç, i el dara fracassa perquè és incompetent. Ens podríem preguntar quin concepte té del risc el català, si de 1arriscada tasca darreplegar cargols en diu anar-los a «cagar». Els principals executius de les corporacions importants han decidit que fan dempresaris sense ser propietaris de 1empresa que representen. Ni Duran Farell era lamo de Gas Natural ni els capitostos de la patronal catalana han arriscat part del seu capital. A Catalunya, de burgesia important no nhi ha. Barcelona shauria dhaver adonat que és més important ser la tercera dEuropa en un sol camp que ser la primera dEspanya en tres. Barcelona ja és una mena de parc temàtic de Gaudí, una mena de macro-Lloret amb ínfules culturals. La màfia italiana ens escandalitza. Seria interessant recordar que quan la màfia es va consolidar, Sicília era catalana. Tradició municipalista? Busquin al diccionari la paraula «alcaldada»