Òxid de ferro

Una fina pàtina d’orfebreria pacient amalgama aquest recull de cinc
narracions que, amb diversitat provocadora d’estils, conviden el
lector a viatjar en el temps, a connectar amb paisatges inesperats,
a endinsar-se en situacions límit, a furgar en la condició humana
amb subtils pinzellades de màgia no exemptes de crítica i d’ironia.
El primer dels relats, narra la vida del suposat últim gollut de la Vall
de Freser a començaments del segle xx. El segueix la recreació
de la invasió romana de l’illa de Menorca, on habitaven poblats
cavernícoles. Continua amb una festa que es celebra a l’interior
més remot del Brasil, un experiment sobre la conducta humana i
un conte distòpic, que ens trasllada a un possible futur. El títol fa
referència tant a la temporalitat de la vida com també a l’ús del pigment,
l’ocre, utilitzat des de l’antigor en les empremtes i les pintures
rupestres encara visibles dels ancestres amb la mà tenyida d’òxid de
ferro, talment una forma primària de comunicació de la humanitat.