PARAULA DE COCODRIL

El cocodril vell volia arribar al riu i en Bamako necessitava arribar a l’altra ribera; així doncs van decidir ajudar-se mútuament. Però quan el cocodril estava a l’aigua, li van venir ganes de menjar-se el nen “No és just, hem fet un pacte”, es va queixar el petit. I van decidir preguntar a l’arbre i al ruc que van animar el rèptil a menjar-se en Bamako i venjar així els abusos dels homes contra els animals. Però la llebre, amb la seva astúcia, gira la situació; finalment, el nen és qui decideix un desenllaç amigable.

Des de sempre, els éssers vius han estat molt importants en les mitologies d’Àfrica: el cocodril vigila l’harmonia del món, sovint alterada per l’home; el ruc representa la humilitat i la paciència; l’arbre és el símbol de la vida i la llebre encarna la inteligència i la saviesa. Com succeix en aquest conte, gràcies a la seva astúcia es resolen els conflictes.

De les moltes versions que circulen pel món, Iván Suárez escull com a base el conte recollit a Burkina Faso que, en contraposició a d’altres variants on l’home paga el favor dels animals amb males accions, ajuda a percebre una dimensió de la realitat a través de la funció simbòlica de la imaginació, i recorda els lectors que els humans també s’equivoquen, convidant a implicar-se des de la infància amb compromís i optimisme davant el planeta.

En Bamako serà el veritable heroi d’aquesta història, en la mesura en que no només escapa de la mort sinó que, amb la seva conducta, representa la noblesa del cor i una actitut respectuosa cap els éssers vius i la natura. En les il·lustracions, l’Iván Suárez juga amb enquadraments i perspectives molt suggestives, recreant una atmosfera on es combinen la duresa i la tendresa..

Conte popular de Burkina Faso adaptat i il·lustrat per Iván Suárez
Traducció del castellà d''Ariadna Martin