Pluges d'altres núvols

A Pluges d& x02019;altres núvols Lluís Maicas contempla la vida passada i la vida que passa des dels (molts) anys viscuts. Defuig la melangia, si tant voleu per una qüestió estetica. Tanmateix, no dissimula un estat d& x02019;ànim crític, a voltes àcid. A una certa edat es inevitable sentir cremades a la pell. És un Maicas humaníssim, capaç de parlar de la seva obra literària i de les seves inquietuds mes íntimes, com són les relacionades amb la salut i la por que li provoca la malaltia i l& x02019;ombra de la mort (que s& x02019;apropa i s& x02019;allunya, se& x02019;n va de buit potser), amb una sinceritat que commou. Aquestes reflexions arrodoneixen un dietari, transparent com l& x02019;aigua clara. Renega de les capelletes literàries, se& x02019;n riu de la fatutat que envolta el món poetic. Es mostra dolgut, decebut. [& x02026;] Aquest desencís envers el món literari de platea, l& x02019;aboca a preguntar-se quina es la seva butaca o, fins i tot, si en te, de butaca. Creu en la seva obra, pero creure es dubtar. Venturosament per al lector, es capaç d& x02019;expressar ambdós estats d& x02019;ànim amb una saviesa tintada d& x02019;una ironia impagable. (Del proleg de Llorenç Capellà)