Seniloquium

Refranes que dien los viejos, també conegut sota el títol de Seniloquium, és una col·lecció manuscrita de refranys glossats del darrer terç del segle XV. Conté uns cinc-cents refranys en castellà i unes quatre-centes sentències en llatí; per la seua data de redacció, per la seua organització i contingut és quasi amb tota certesa el primer refranyer de la llengua espanyola. Malgrat la seua importància, del ms. 19.343 de la B. N. de Madrid només s'havia publicat, com a obra anònima, la llista dels seus refranys. Fernando Cantalapiedra i Juan Moreno ofereixen als nostres lectors la primera edició completa de l'obra, atribuint-li-la a Diego García de Castro.