Servei interior

A mitjans de l’any 1937, la Guerra Civil a Euskadi estava perduda. Els gudaris bascos llanguien a les presons i morien afusellats a la platja de Berria; el Govern del lehendakari Agirre, exiliat a París, havia perdut tot contacte amb l’interior; la repressió i la revenja desplegaven les seves ales funestes. És aleshores que entren en escena les protagonistes principals d’aquesta història.

Quatre dones. Quatre dones basques. Primer visiten els presos, després entren i fan sortir comunicacions de les presons, finalment estableixen una potent xarxa d’espionatge al servei del Govern basc i els països aliats que ja han entrat en la Segona Guerra Mundial. Les vides que van salvar van ser incomptables. Els riscos que van córrer, enormes. El preu que van pagar, altíssim. Aquesta xarxa, en els llibres d’història, es coneix com la xarxa Àlaba. Aquí la coneixerem com el Servei interior. Katixa Agirre —que, a més de ser una de les autores en llengua basca més importants de l’actualitat, és doctora en comunicació audiovisual, fusiona el poder de la literatura i la màgia del cinema per donar a conèixer al món la història d’aquestes dones que en els moments més difícils van optar pel camí de la solidaritat.

«A vegades se’ns oblida que caminem sobre tombes, entre runa i casquets, i que això fa que la geografia que habitem estigui encantada. Katixa Agirre fa el que, en les pel·lícules de terror, cal fer amb els fantasmes: tornar a explicar la seva història, que és també la nostra, recuperar la seva dignitat, obrir un buit per a l’emoció i per a la memòria, i alliberar-los (alliberar-nos)», Aixa de la Cruz