SOTA EL MATEIX CEL

Sota el mateix cel passen els anys, les estacions i, sobretot, les persones. Cadascú amb la seva vida, única i singular, i amb el bagatge de l’amor per a compartir i fer front a l’inefable. Sota el mateix cel passen els camps, els boscos i les ciutats. I amb els fils de l’enyor i de l’esperança anem teixint l’itinerari dels nostres dies. Sota el mateix cel.