Visitar les arts del passat

Les obres d’art han estat tradicionalment el resultat d’encàrrecs específics de clients i promotors. A Roma, a partir del segle XVII, es documenten les primeres exposicions públiques de pintures que mostren les capacitats dels artistes en actiu. Al segle XVIII, l’academia organitza a París els Salons amb regularitat, que permeten els inicis de la crítica d’art. Caldrà esperar a la consolidació de la Revolució Industrial, cap a mitjan segle XIX, quan sorgeix la necessitat d’acostar art i indústria, per veure exposicions amb obres d’artistes i artesans ja desapareguts. Aquestes mostres, per distingir-se de les de belles arts o d’artistes vius, es van anomenar "exposicions retrospectives" des de la que es va celebrar a París el 1865 amb el títol Musee Retrospectif, i que es va desplegar al magnífic Palais de l’Industrie (avui desaparegut). Aquest volum es el primer intent de fixar el nombre i de descriure el caràcter d’aquesta mena d’exposicions dins el nostre entorn cultural, des de la inicial, que es va fer a Barcelona el 1867, fins a la de l’art català medieval de París de 1937, promoguda per la Generalitat republicana. Aquest itinerari per les exposicions retrospectives es pot llegir, tam