Xarxa de records, vol. 2

Xarxa de records vol ser una crònica de casa nostra en els darrers seixanta anys a través de la curiosa mirada primer d’un nen, després d’un jove i finalment de l’adolescent que es va convertir en periodista. Com en una pel·lícula del cinema clàssic, l’argument l’han marcat els fets esdevinguts que han provocat el canvi en el pensament i la manera de fer de la societat, els fotogrames serien totes aquelles seqüències viscudes en primera persona i que ens ajuden a poder entendre el fil argumental, i els actors serien tots aquells personatges que han format part de la meva historia, ja sigui com a protagonistes o bé fent uns papers secundaris. Una crònica que pretén ser distesa, divertida en alguns passatges, que va del bracet amb la nostàlgia, que explora en el passat per trobar les respostes que ens han portat fins aquí, fugin de tota transcendència i posant-li unes gotes d’humor. Un testimoniatge del creixement de la ciutat i els seus habitants. És una història de mites i monstres, de pubertat i maduresa, d’herois i vilans, de rosaris nocturns i cançons dels Beatles, de misses en llatí i Fira de Pasqua amb El Argentino, de botxí i víctimes, de futbolí i bocates de calamars, d’Espíritu Nacional i vedettes amb potes de gall, de «Franco ha muerto» i la democràcia ha nascut, de focs d’artifici i guateques, de teatres i polítics, de Nàstic i monuments, de seguicis i processons, de bars i capelles. Una Xarxa de records nascuda a l’indret de la memòria farcida de llums i ombres, de melangia i esperança, d’il·lusions i fracassos. Un viatge narratiu amb bitllet d’anada per retrobar-nos amb el nostre destí.