Alba Sabaté

Cançó de setembre ens convida al viatge interior de la Laura. Des del seu pis de Barcelona amb vistes al mar, va teixint de nou el microcosmos en què ha viscut. La pluja constant, les petúnies pansid

L'amor de dos adolescents que busquen el seu lloc al món.L’Arnau i la Renata són dos joves que estan a punt de deixar l’institut de Barcelona on estudien. Ell, un noi que es vesteix de dona d’amagat;

Una novel·la sobre la complexitat de les relacions humanes i la necessitat que sentim de ser estimats i destimar.Li deia Françoise, com la de Proust.Una professora que esta a punt de retirar-se acaba dajudar a morir la persona que mes sha estimat i amb qui ha conegut el desig, la passio, la tendresa, labando, la culpa i tambe el perdo. El va coneixer lultim any que estudiava a linstitut, a finals dels setanta. Era el seu professor de literatura i li deia Françoise, com la de Proust, en la intimitat. Ara, molts anys despres, sent la necessitat de sincerar-se amb el fill que van tenir. Fent-ho, descabdellara la complexitat de les relacions humanes i la necessitat que sentim de ser estimats i destimar.

Una gran història d’amor emmarcada en la solidesa de l’edat madura.Finalista Premi Prudenci Bertrana 2015.La Virgínia té cinquanta-dos anys i viu en un pis alt dels afores de Roma. Fa poc que li han

Una historia de superacióParadisos d'aigua es la historia d'una dona de quaranta-dos anys, habitant del barri de Gràcia, que, despres d'una separació traumàtica i d'un període de cinc anys tancada en

Relat viu i punyent sobre la proximitat de la vellesaLAntonia celebra laniversari amb el seu marit Frederic, en una casa amb jardinet a la part alta de Gracia. Tenen una filla a Londres que aviat els fara avis, i de tant en tant recorden el fill que van perdre de petit. Durant quaranta-dos anys el matrimoni va treballar en una botiga de queviures que ara porten uns paquistanesos. El barri ha canviat molt, Barcelona no sacaba mai i la vida sels engruna a les mans. Amb mes gestos que paraules, lAntonia i el Frederic fan el mapa de les seves vides. Amb una prosa precisa i clara, Aniversari ens acosta la vellesa tal com es, a estones tendra i a estones cruel.

Lamor de dos adolescents que busquen el seu lloc al món.LArnau i la Renata són dos joves que estan a punt de deixar linstitut de Barcelona on estudien. Ell, un noi que es vesteix de dona damagat; ella, una noia que es canvia sovint el color dels cabells i de les ungles, que se sent fascinada pel numero cinc i que penja periodicament selfies a Instagram. Ell li demana que li faci fotos vestit de dona, ella shi ave. Ell voldria ser metge per curar la gent, ella voldria ser mestra com la seva mare. I mentre aquest futur no arriba, es faran fotos, es coneixeran, faran curts, faran la volta al Pedraforca, lluitaran amb els seus fantasmes, faran poesia i galetes, dibuixaran, viatjaran, creixeran, es veuran fins i tot des de fora com actors en una serie de Netflix, pero sobretot aprendran a viure i a conviure amb el passat que els ha acostat, pero que potser mai no acabaran dassimilar ni de comprendre. Li volia dir que la sensacio dabsencia es mes abassegadora que la de la mort perque es per sempre. Li volia dir que mai no tindria fills per por dabandonar-los. Li volia dir que no parava de tenyir-me i de retenyir-me els cabells perque la meva mare tambe ho feia. O mho semblava, que ho feia. Tant es, oi? La questio de vegades nomes es justificar-se davant dels altres i sobretot davant dun mateix.La vida.

Relat viu i punyent sobre la proximitat de la vellesaLAntonia celebra laniversari amb el seu marit Frederic, en una casa amb jardinet a la part alta de Gracia. Tenen una filla a Londres que aviat els fara avis, i de tant en tant recorden el fill que van perdre de petit. Durant quaranta-dos anys el matrimoni va treballar en una botiga de queviures que ara porten uns paquistanesos. El barri ha canviat molt, Barcelona no sacaba mai i la vida sels engruna a les mans. Amb mes gestos que paraules, lAntonia i el Frederic fan el mapa de les seves vides. Amb una prosa precisa i clara, Aniversari ens acosta la vellesa tal com es, a estones tendra i a estones cruel.

Una novel·la sobre la complexitat de les relacions humanes i la necessitat que sentim de ser estimats i destimar.Li deia Françoise, com la de Proust.Una professora que esta a punt de retirar-se acaba dajudar a morir la persona que mes sha estimat i amb qui ha conegut el desig, la passio, la tendresa, labando, la culpa i tambe el perdo. El va coneixer lultim any que estudiava a linstitut, a finals dels setanta. Era el seu professor de literatura i li deia Françoise, com la de Proust, en la intimitat. Ara, molts anys despres, sent la necessitat de sincerar-se amb el fill que van tenir. Fent-ho, descabdellara la complexitat de les relacions humanes i la necessitat que sentim de ser estimats i destimar.