Biel Mesquida

«Aquesta és, malgrat el seu caràcter de tempteig, una de les obres més interessants i colpidores dels anys 70. Aquesta novel·la entronca amb la llarga tradició europea del Bildungsroman o novel·la de

Acrollam nos sumerge en una Mallorca rabiosamente actual: Mesquida despliega un muestrario esplendido de personajes de toda edad y condición: la mujer inmigrante que trabaja en un hotel, la esposa abandonada que se consuela delante de un espejo, el adolescente que corta con su novio por email, el traficante inmobiliario que quiere hacerse rico en poco tiempo, el fiscal que en lugar de luchar contra la corrupcion come y cena con los corruptos...Mesquida describe la devastacion del territorio balear en una dimension mas tragica, como si fuese la extincion de un paisaje interior: la especulacion urbanistica tambien mata a las personas, corrompe a sociedad y degrada su memoria y su verdad.aAsistimos a un doble movimiento acelerado que nos introduce en la vida intima de un personaje para abrirnos al mundo en su mas grande amplitud. El escritor se muestra elegiaco y satirico, pero el trazo de la frase es siempre preciso, escrito con un pulso nitido y emocionado: con su ritmo vertiginoso la prosa de Mesquida casi nos obliga a contener la respiracion mientras leemos.a"Este es un libro maravilloso en el que he terminado por encontrar una letania incesante de nombres, de listas algunas no imaginadas, como la que el autor encuentra en el centro de la isla en una revista abierta en doble

Marciana i Jaume, un matrimoni gran, sestimen com si fossin uns vells amants. Maciana, una mallorquina casada a Catalunya i que viu a Barcelona, vola amb el seu marit fins a Palma en un viatge organitzat per lInserso. Maciana, que amaga al seu marit una malaltia terminal, furgara en el passat illenc per redrescobrir els seus origens, i retrobara una persona que feia molts anys que no veia i que li remoura molts records essencials.

Biel Mesquida Amengual (Castelló de la Plana, 1947) escriptor i llicenciat en Biologia i Ciències de la Informació. Fill de pares mallorquins, viu des de la infantesa a Mallorca. Entre les seves obre

Palma és per a Biel Mesquida lescenari de la seva educació sentimental, i lacanta perquè la coneix i lha viscuda a fons. Quants de llocs que recorda,conserva i ens relata!També evoca la padrina Joana

Perdurar, vaig dir en veu baixa dins lescandalera, el caos i la barbarie daquesta epoca que sembla que no tengui necessitat de poetes.Com si fos un mosaic de roissos dun banquet de mots que canten no-resos: les energies vivificadores i magnetiques dels amors llargs memorables, les electricitats intimes i decisives de resplendors invisibles de lesperit, les mirades lluminoses i la qualitat de la veu silent damunt el cos de les coses del mon, aqueixa musica dun espai sonor carnal teixit de records, desigs i pensaments, formes i perfums, ecos i ressons. Tot aixo que ens ajuda a viure.Com si fos la cacera dun trencadis dinstants que no es podra veure mai complet perque persegueix, sempre seguit i sense aturador, limpossible etern, lirrepetible instant etern que la tecne poetica podria aconseguir salvar de la desaparicio i convertir en una victoria sobre el temps.Com si fos un trast llaurat de solcs de silenci.

Ficcions íntimes i reveladores sobre el que amaguen les relacions humanesTrèmolo és un llibre revelador daquells detalls que no vol veure ningú, són històries que mostren els soterranis del quotidià,

"Voy leyendo y en ocasiones la isla de Acrollam se me presenta emparentada con el gran patio de vecinos que era el mundo de Baroja" Enrique Vila-MatasAcrollam ens torna a immergir en una Mallorca rabiosament actual: Mesquida hi desplega un mostrari esplendid de personatges de tota edat i condicio: la dona immigrant que treballa en un hotel, l'esposa abandonada que es consola davant del mirall, l'adolescent que talla amb el novio per email, el traficant immobiliari que amb poc temps vol fer-se ric a la mallorquina, el fiscal que en lloc de lluitar com un senglar contra la corrupcio, dina i sopa amb els corruptes... Mesquida descriu la devastacio del territori mallorqui en la seva dimensio mes tragica, com si fos l'extincio d'un paisatge interior: l'especulacio urbanistica mata tambe les persones, en corromp la fibra i degrada la seva memoria, la seva veritat.Assistim aqui a un doble moviment accelerat que ens introdueix en la vida intima d'un personatge per obrir-nos el mon en la seva mes gran amplitud. L'escriptor tan aviat s'hi mostra elegiac com satiric, pero el traç de la frase es sempre precis, escrit amb un pols nitid i alhora emocionat: en el seu ritme vertiginos, la prosa de Mesquida gairebe ens obliga a contenir la respiracio mentre llegim.

Entre els quatre per quatre, els semàfors espatllats, les platges, els guiris, Bush o el PP, conviuen aquí els progres del 68, els convençuts de l'antiglobalització, les caixeres del súper, les al·lo

Trast és un llibre-poema en expansió: un trencadís verbal d’energia viva, fet de llenguatges tsunàmics i fluxos atòmics. Entre cos, festa i escriptura, Biel Mesquida hi celebra la paraula com a matèr

*VERSIÓN BILINGÜE* "El hermoso país donde los hombres desean a los hombres" es, probablemente, uno de los poemarios homoeróticos más explícitos de la literatura catalana. Su recorrido es sin duda úni

Palma és l'escenari de l'educació sentimental de l'autor, i la canta perquè la coneix i l'ha viscuda a fons. Quants de llocs que recorda, conserva i ens relata! Ens porta el record de figures com el

Guardonat amb el premi Prudenci Bertrana 1973 i prohibit dos anys per la censura franquista, aquest és un llibre de culte de tota una generació.«Aquesta és, malgrat el seu caràcter de tempteig, una d

Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947). Escriptor, bi.leg, crític i lector. Amador dels llenguatges de les ciències, de les lletres i de les arts. El seu primer text novel·lesc, LÆadolescent de

Perdurar, vaig dir en veu baixa dins l'escandalera, el caos i la barbarie d'aquesta epoca que sembla que no tengui necessitat de poetes. Com si fos un mosaic de roissos d'un banquet de mots que canten no-resos: les energies vivificadores i magnetiques dels amors llargs memorables, les electricitats intimes i decisives de resplendors invisibles de l'esperit, les mirades lluminoses i la qualitat de la veu silent damunt el cos de les coses del mon, aqueixa musica d'un espai sonor carnal teixit de records, desigs i pensaments, formes i perfums, ecos i ressons. Tot aixo que ens ajuda a viure. Com si fos la cacera d'un trencadis d'instants que no es podra veure mai complet perque persegueix, sempre seguit i sense aturador, l'impossible etern, l'irrepetible instant etern que la tecne poetica podria aconseguir salvar de la desaparicio i convertir en una victoria sobre el temps. Com si fos un trast llaurat de solcs de silenci.