CLIMENT PICORNELL BAUZA

Més «Jardins d'altri i altra fullaraca» continua l'esperit de Jardins d'altri, el primer llibre que Climent Picornell va publicar d'aquesta sèrie. Segons Guillem Frontera: «És un tipus de text que explora els límits dels gèneres literaris tradicionals: un principi d'assaig és envaït per una peça narrativa, que mena al lector a espiar el dietari íntim de l'autor, on hi trobara, cites, dites o aforismes». Aquest trescar per les obres d'altres escriptors forma un conjunt que intenta tenir una coherència, per estranya que aquesta pugui parèixer. Els Jardins d'altri pateixen d'això, pelluquen d'ací i d'alla, són com un patchwork, com la vanova cotonada que pesava molt i abrigava poc. Per aquests motius el text pot parèixer esburbat, arreplegant de per tot, entremesclant les citacions ostentoses amb les elucubracions banals, trobades o furtades dels jardins dels veïnats. La ironia voldria que els diferencias d'un manual de cites erudit i cregut. Anècdotes, aforismes, frases fetes, acudits, retalls de diaris, en definitiva un cul de sac, un totum revolutum, que voldria menar al lector cap a una reflexió o cap a un somriure.

Un principi d´assaig és envaït per una peça narrativa, que mena el lector a espiar el dietari íntim de l´autor, on trobara aforismes de precisió ben esmolada. El memorialisme, les ciències de la terra, la sociologia, i aquest trescar de l´autor per les obres d´altres escriptors ?els jardins d´altri?, formen un conjunt d´estranya coherència, ple d´erudició (atenuada per la saviesa i la ironia).

El fenomen turístic ha dibuixat dues mallorques. La Mallorca litoral i la Mallorca interior. Vet aquí com poc a poc, s'ha anat conformant un territori i una imatge. Un territori cada cop més abandonat i una imatge de que tot el que perdíem a la platja, per oblit, encara es conservava a l'interior. Encara hi havia pagesos, encara hi havia paisatges amb ametlers que solien florir, més o menys quan tocava. Es conformava una imatge bucòlica i irreal de l'interior de Mallorca, de la Mallorca profunda. Climent Picornell, a Dalt del turó, s'entem del caire volgudament costumista del seus relats, però malgrat la crítica social hi sigui implícita, una mirada suau estén un tel, com de cataractes als ulls, damunt el que esta passant als pobles de Mallorca. Vivim un crac social i si ens demanam per les essències de la mallorquinitat ens feim una pregunta retòrica. Ens queda el record d'en temps primer que deien, perquè ara tot passa molt aviat, a través del telèfon mòbil.

És un relat de Palma, de ciutats, de converses per Ciutat, de sopars a la fresca, de reflexions sobre la cultura i la contracultura, envasada en un mar urbanita. Caminem sense propòsit, ni itinerari,

Palma, crònica sentimental no és un llibre de memòries, ni tan sols una crònica a l’ús. No és, tampoc, un llibre de geografia ni de sociologia o d’antropologia, tot i que contengui pinzellades de tot