Erik Satie

«Satie ha dicho que el piano, "como el dinero, no resulta agradable más que a quien lo toca": eso tranquiliza a alguien como yo, malquistado de nacimiento con la música instrumental. Eso hace también

Sembla que Satie va concebre aquesta obra que anticipa el teatre dadaista dels anys vint i fins i tot el teatre de labsurd dels cinquanta a finals del segle XIX, durant lepoca en que va col·laborar amb lhumorista de Montmartre Jules Depaquit. Pero no fou fins al 1913 quan va reprendre la feina, reduint el primer treball de cinc actes en un de sol. Aquest mateix any va fer una representacio privada a casa del compositor i critic Roland Manuel, pero no fou fins al 1921 quan lobra va ser representada al Teatre Michel, durant una sessio de teatre buffo organitzada per lactor i director de teatre Pierre Bertin. Entre les diverses anecdotes que tenen lloc durant lobra, destaca el conflicte que anuncia la lluita de classes, entre el baro i el seu criat. Daltra banda, es perfila la constant lluita de Satie contra el formalisme i el racionalisme cartesia aplicat a la musica i a lart en general, tal i com demostra lanalisi dels noms que lautor escull pels seus personatges. Per ultim, cal destacar la presencia a lobra de lanteposicio de la intuicio sobre la rao, aixi com lus dels sorolls dins la musica, reivindicat pels futuristes de lepoca. Fidel al principi segons el qual la musica mai ha de sobreposar-se a la paraula, Satie va compondre per aquesta comedia lirica set ballets que constitueixen una mena dintermedis entre els dialegs. Aquests balls estan escenificats per un pianista i un mico mecanic que el protagonista de lobra, el Baro Medusa, ha fet fabricar per a la seva diversio. Sense cap dubte, es tracta de lencarnacio de linconscient del baro que, juntament amb el seu majordom Policarp i el mico, configuren un mapa força fidel de la personalitat i lestil del propi Satie. Tal i com ell mateix cita a linici de lobra: Aqu&a

Erik Satie es sin duda uno de los compositores más representativos del pasado siglo. Creó un lenguaje musical propio y deliberadamente antirromántico, basándose en diferentes estilos y en la combinacion de musica y texto. Es tambien un escritor singular. Los textos aqui reunidos nos desvelan los matices segun los cuales entendio las complejas y a menudo contradictorias relaciones entre la musica y la poesia.

Un recueil de textes, aphorismes et chroniques écrits par Erik Satie entre 1896 et 1925. Ces textes, pleins dhumour et dironie nous donnent un instantané de la vie artistique du début du XXème siècle.

Bien qu’Erik Satie soit principalement reconnu pour son œuvre de compositeur et pianiste, ses écrits poétiques sont à l’image de sa musique : souvent courts, empreints d’un humour absurde et d’une gr

Erik Satie (1866-1925), francés de madre anglo-escocesa, fue sin duda uno de los compositores más representativos de la evolución artística del siglo XX. El celebrado autor de Gymnopédies y de Trois morceaux en forme de poire, de Parade y de Socrate, o de la Musique dameublement (que debe ser interpretada para que nadie la escuche), es tambien un escritor singular, que supo aliar la fantasia mas desatada con la ironia mas sutil. Los textos aqui reunidos nos desvelan los matices segun los cuales entendio las complejas y a menudo contradictorias relaciones entre la musica y la poesia. Encuadernacion: rustica cosida.