FREDERIC CAMALLONGA

FOTOGRAFIES DE FREDERIC CAMALLONGA Barcelona va creixer dins dels límits de Ciutat Vella fins que, a punt d'arribar a esclatar de tan densa com era, el 1854 el govern central autoritza l'enderroc de les muralles. La fi del confinament va permetre ocupar el gran pla que s'estenia entre la ciutat antiga i els municipis de Gracia, Les Corts, Sants, Sant Andreu del Palomar i Sant Marti de Provençals. Amb l'aprovacio, el 1859, del Pla Cerda i de la ma del Modernisme, l'Eixample va esdevenir el gran barri residencial de Barcelona. La part central quedava reservada per a les classes benestants mentre que les classes populars s'instal·laven a Sant Antoni i als voltants del futur temple de la Sagrada Familia. A la segona meitat del segle XX, el tram central de l'Eixample acabaria aplegant el gruix de l'activitat de la ciutat.

El districte de Sant Andreu s''articula al voltant del nucli historic de l''antic municipi de Sant Andreu de Palomar, annexionat a Barcelona el 1897, un barri que encara avui conserva bona part del seu ambient de poble i una bona col·leccio de restes del seu paper industrial. Als dos extrems del carrer Gran de Sant Andreu es troben Navas i la Sagrera, el vell barri industrial de Sant Marti de Provençals ara en plena transformacio urbana per les obres de l''alta velocitat, i la Trinitat Vella, un petit turo encerclat entre autopistes i un gran parc. Resseguint la llera del riu Besos, es troben tres joves barris nascuts el segle XX: l''antic poligon del Baro de Viver, el poligon industrial que envolta el Bon Pastor, i el barri del Congres i els Indians.