Isabel-Clara Simó

L'autora, que ha manifestat sovint que no creu en una "literatura femenina" i que "hi ha, simplement, bona i mala literatura", es llança ara a explorar el món de les dones, tan divers i tan ampli, "perque no es cap tema tabu per a mi, tot el contrari.No n'hi ha, de temes tabu, en literatura, ni per a homes ni per a dones". Amb una feliç recerca del llenguatge oral, l'habilitat literaria que els lectors li coneixen prou i la subtilesa que la caracteritza, Isabel-Clara Simo ens presenta una deliciosa, incisiva i lacerant mirada sobre disset tipus de dona, totes diferents, perque "cada dona es individu, i cap no es especie".

Una malaltia consumeix l''adolescència de Joel prostrat en un llit. Durant els tres anys que passa tancat en l''habitació té temps per a reflexionar sobre tot allò que li ha ocorregut en la vida.Una

En aquestes narracions hi trobem dones tendres i dones múrries, dones passives i dones agressives, dones fortes i dones febles, dones víctimes i dones victimàries."És tan necessari creure que les don

Quan deixem de ser adolescents? Amb divuit anys, Dora es queda sense pares i haurà d´aprendre a guanyar-se la vida tota sola. Es fa adulta de sobte. Sort que té l´amistat de Berti, que li trobarà una

No hauria passat res si lOlga i lIlya, un matrimoni refinat i estranyament avingut, no haguessin comprat aquella casa de camp. La parella, aparentment pacífica i que ronda la seixantena, pretén retirar-se a viure una vida pausada i tranquil·la, pero es trobara amb un imprevist: la casa limitrofa tambe te un nouvingut, lIgor, un home mes jove, vidu, amical i facil dacontentar. Tant es aixi que lOlga de seguida sofereix per ajudar-lo a instal·lar-se, i, de bon començament, tot rutlla com una seda. Pero un dia, sense saber molt be el perque, es trenquen les regles del joc i es capgiren els rols de poder, apareixen infidelitats, confidencies dites i no dites, re-cels, sospites, maltractaments i venjances capcioses. I ja se sap que, quan les coses es torcen i no van pel cami esperat, el mes minim error pot comportar el maxim desastre.Despres de guanyar el Premi dHonor de les Lletres Catalanes lany 2017, Isabel-Clara Simo torna amb una novel·la on ens proposa una autentica tragedia grega farcida de personatges malaltissos i pertorbadors en un entorn rural perillosament bucolic.

Leonard, un pacífic administratiu d’una oficina bancària, un bon dia es troba dos policies a la porta de casa per interrogar-lo sobre el misteriós suïcidi del propietari d’un magatzem del veïnat.

"Quan el sol va besar la ratlla de l’horitzó, més de cent persones buscaven amunt i avall. Portaven bengales, xiulets i llanternes. La majoria cridava: «Victòria! Victòria!», en un tètric contrast en

Una vertiginosa intriga detectivesca.Leonard, un pacífic administratiu duna oficina bancària, un bon dia es troba dos policies a la porta de casa per interrogar-lo sobre el misteriós suïcidi del prop

Albert Boadella, un dels ídols del teatre català, ens diku adéu en un llibre titulat "Adiós Cataluña". Diu que se'n va perquè detesta el nacionalisme català, i aquest, com un virus maligne, s'ha prop

.

"La desaparició d’una nena posa en marxa els engranatges d’un univers narratiu exuberant, amb protagonistes principals inusualment comuns i herois secundaris singulars. Una novel•la polifònica sobre

Quan un escriptor de debò es lliga a la paraula, ho és per sempre. Es això el que ha fet Isabel-Clara Simó al llarg dels anys: tota una vida escrivint, deixant-s’hi la pell. A Alcoi, quan era una nen

«T''imagines la vida sense ell? S''ha acabat la por, s''ha acabat patir, s''ha acabat suportar la vida», escriu la Mercè al seu diari mentre pateix la submissió i la humiliació constants a què la sot

«No soc persona procliu al políticament correcte, perquè crec que respon massa fidelment a la necessitat del poder de camuflar els seus objectius —la rapinya, en totes les seves formes— edulcorant-lo

Vaig escriure Prime time. Irreverencies com qui fa una malifeta. Passava moments difícils, i vaig decidir que la ironia, el sarcasme i fins i tot tornar-me irrespectuosa amb les lleis naturals, em feia molt de be. La literatura em permetia estendre la ma, jo que sempre dic que no serveix per a res, que no es ºtil. I vaig riure davant del mut ordinador, i vaig llegir-ho en veu alta a alguns amics, que m’anaven abocant idees. Quina festassa! Quina alegria ballar la dansa del ventre damunt les amargors de la vida! I el sexe, com es de brillant i fertil! Em vaig sentir desvergonyida. I aixo m’esqueia tant...!