Joan Garcia del Muro

En els darrers anys, els enfrontaments bèl·lics i la brutalitat humana han estat i són ben habituals en el nostre dia a dia: Gaza i Ucraïna en són els casos més remarcables, però no els únics. A Occi

PREMI D'ASSAIG MANCOMUNITAT DE LA RIBERA ALTA 1999El pensament ferit, I Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, configura un diagnostic aclaparador de la malaltia de la cultura de finals del mil·lenni. El sentit del discurs postmodern es prou clar: l'esperança en l'alliberament de la humanitat, en l'assoliment d'un mon una mica mes just, ha estat cancel·lada. Sembla inutil utilitzar la nostra intel·ligencia per tal de desemmascarar l'opressio o crear institucions que ens ajuden a establir o protegir els drets humans. Es com si ja hagues passat el temps dels grans compromisos, el temps de la fidelitat a uns principis, el temps de l'esperança i dels projectes solidaris. Vivim en la societat de l'esnobisme, en la qual el que importa no son ja els grans valors etics del passat (justicia, dignitat, llibertat, drets humans...), sino la vida facil i comoda de l'aparença. Vet aqui la malaltia.

En els darrers anys, els enfrontaments bel·lics i la brutalitat humana han estat i són ben habituals en el nostre dia a dia: Gaza i Ucrana en són els casos mes remarcables, pero no els únics. A Occident vivim immersos en un ocea de noticies catastrofiques, acompanyades d'imatges explicites, a les quals sembla que ja ens hem acostumat. Com es que no fem res? D'on ens ve aquesta apatia? Joan Garcia del Muro dissecciona aquesta nova forma de barbarie a traves de diversos episodis historics i actuals per mirar de trobar-hi una explicacio. I si en comptes de defensar una empatia epidermica ens calgues ser critics i promoure una obligacio moral que comportes el deure d'actuar?