Joan Garí

L'any 1962, Joan Fuster, un dels intel·lectuals cabdals de la cultura catalana contemporània, publicava El País Valenciano, una exploració del País Valencià estructurada en vuit itineraris. Aquesta e

Diu Joan Garí al pròleg daquest llibre que «llegir és lofici previ, bàsic i insubstituïble de tot autèntic escriptor. Que ningú em confonga amb un "crític literari", només sóc un escriptor que escriu

Dice Joan Garí en el prólogo de este libro que «leer es el oficio previo, básico e insustituible de todo auténtico escritor. Que nadie me confunda con un "crítico literario", sólo soy un escritor que

Ara que la cuina s'ha convertit en un espectacle mediàtic i que els chefs són les noves pop stars, sembla especialment oportú de revaloritzar les receptes tradicionals. La famosa"dieta mediterrània"n

La fórmula secreta conté passatges imprescindibles de la Bíblia, petits i grans textos de Hawthorne, balenes blanques, versos aromàtics de Whitman i "l'ara etern" de Howard Nemerov, l'harmònica ventosa de Bob Dylan, el somriure de Marilyn, la dicció embarbussada de Marlon Brando, i un logaritme de John Ashberry.

Este libro contiene desde los planteamientos teóricos hasta las orientaciones prácticas de las materias que trata. Se ha hecho especial hincapié en ofrecer un texto claro y sencillo, acompañado de abundantes ilustraciones y gráficos, de manera que cada monografía sea útil instrumento de consulta y trabajo.

L any 2015 Joan Garí feia cinquanta anys. Les xifres rodones, com els paisatges o els llibres o els fets més curiosos de la vida, són provocacions literáries per a un bon escriptor. I si aquest escriptor es un hereu clar de les llums de Montaigne "Gari es un dels assagistes mes radiants de la literatura catalana" un tombant clau com ara el mig segle d existencia es pot convertir en una festa literaria. Aixo es el que fonamenta, d alguna manera, aquest dietari d un any: la mirada energica cap al mon d un escriptor que s hi autocelebra amb l escriptura. Hi trobarem Joan Gari al complet: el que observa la quotidianitat per extreure n trets generals del ser huma; l amant de paisatges tant urbans com rurals, una literatura del passeig i del viatge en que Gari excelleix; el critic literari que es capbussa en els llibres per a entendre s; l expert en cuina que ens recomana gaudir de la menja mes casolana; o l analista social, el moralista en el sentit illustrat, volteria. O, tambe, el periodista que es capaç de descobrir la historia amb majuscules en uns fets concrets: d un alt valor periodistic son, per exemple, les pagines dedicades a Ucrana i, en concret, a la central nuclear de Txernobil, en que Gari, per mitja de la descripcio del lloc i els seus habitants, ens trasllada al

PREMI D'ASSAIG MANCOMUNITAT DE LA RIBERA ALTA 2001 Les hores fecundes és un dietari, gènere encara poc comú en la nostra literatura. Es tracta d'un llibre de frontera que, a partir d'una con-signa d

Un fascinant recorregut pel món de l´art, la imatge, el cinema i la literatura a traves d´una metàfora inquietant: la metàfora de l´espill.

El protagonista d'aquesta historia, Gabriel, veu la seua adolescencia bruscament interrompuda per l'esclat de la Guerra Civil. Des de la rereguarda republicana ens narra les vivencies que hi atresora sobre l'amor i la mort. Seixanta anys despres, quan ja creu superats els horrors del conflicte fratricida, es requerit per a col·laborar amb una associacio que es dedica a desenterrar les victimes de la repressio franquista. El protagonista es veura abocat a reviure aleshores aquell moment fosc de la nostra historia. On dormen les estrelles -Premi de Narrativa Ciutat de Valencia 2004- es una narracio focalitzada en dos temps diferents: el passat i el present. Amb una dosi ben equilibrada entre fets narrats i reflexio, l'autor ens recorda que la realitat te sempre una doble capa i que els morts no tenen patria, ni culpa, ni salvaguarda.

XXIX premi de narrativa Joanot MartorellCom sol passar amb les males notícies, un dia qualsevol al conseller del Govern valencià Víctor Vidal li diagnostiquen un càncer de pulmó en fase terminal. Aqu

La construcción de fachadas y cerramientos verticales es un capítulo importante en la realización de cualquier proyecto de edificio. En esta monografía, los autores hacen un repaso exhaustivo de los diferentes tipos de cerramientos posibles, atendiendo a los materiales con que se realizan. Se comienza con lo cerramientos de piedra natural: granito, arenisca, caliza, pizarra y marmol, analizando los distintos procesos de elaboracion ya acabado asi como las tecnicas de mamposteria, silleria y aplacado en piedra. Se continua con los cerramientos ceramicos (ladrillos, bloques de termoarcilla), explicando los tipos de morteros, las juntas y la fabrica armada ceramica. Se dedica un capitulo a los cerramientos de envolventes ligeros, con fachadas ventiladas ligeras y fachadas ligeras de una sola hoja. A continuacion, un extenso capitulo explica los cerramientos de hormigon, tanto en bloques, en hormigon armado o en hormigon prefabricado. La monografia se cierra con los revestimientos continuos en sus modalidades de revocos, estucos y revestimientos industriales.

Probablemente la mejor y más conmovedora obra teatral de Buero Vallejo.Antonio Buero Vallejo, un clásico ya en la historia del teatro español, ha definido el propósito de su obra como "gafas para cegatos que quisieran ver". Apoyandose en la anecdota historica que le sugiere un grabado del siglo XVIII la cruel humillacion de una orquestina de musicos ciegos por parte de un empresario parisino teje en El concierto de San Ovidio una parabola que, en el momento de su escritura, podia ciertamente reflejar la experiencia colectiva de los españoles de la etapa franquista, pero que, rebasando con mucho aquella concreta circunstancia historica, por la fuerza universalizadora del arte, nos presenta la realidad profunda del momento actual. Profesor de la Universidad de Strathclyde en Glasgow y uno de los mejores conocedores de la ideologia bueriana, David Johnston desvela en esta edicion las multiples dimensiones de una obra que, transmitiendo una gran leccion moral de esperanza, constituye un ejemplo artistico de extraordinaria calidad.