Josep Ballester

La memoria y la utopía identifican dos disposiciones del sujeto, una vuelta hacia el pasado y otra hacia el futuro, siendo ambas actitudes críticas respecto al presente. La intersubjetividad define el eje central de la obra: la memoria es concebida como puente entre el pasado y el presente, entre el silencio y la palabra, entre lo singular y lo colectivo, y, en consecuencia, como una narracion estructurada como forma de olvido individual y colectivo. La utopia es analizada en dos de sus formas historicas: como compromiso critico con la cultura y la sociedad, restituyendo y haciendo posible el mantenimiento del estado de deseo en una comunidad no etnica (tal como la del 68 frances), y la formulacion de una concepcion del ser europeo que critica toda forma de eurocentrismo y reconoce la aportacion del otro (ya sea por motivo de genero o raza) como constitutivo de la cultura europea.

Si bé lessència de la literatura no es pot ensenyar, el llenguatge del fet literari sí que és susceptible de reflexió i de pràctica didàctica. Aquest llibre no ensenya a ser escriptor, sinó a gaudir

Es una obra ben singular des de molts punts de vista, però sobretot pel gènere, a cavall entre el diari íntim i el relat, el viatge literari i l'assaig. Ballester, ben conegut com a poeta, s'ha revel

Entre el llegat que Sigmund Freud es va emportar de Viena a Londres quan va fugir de l’horror nazi, hi ha uns documents no classificats d’un pacient que va recórrer a la hipnosi i a la suggestió en u

Josep Ballester ens ofereix una visita guiada per algunes obres dels autors que passa gust de llegir i rellegir: Camus, Capote, Eco, Dario Fo, Goethe, Kingslover, Lowry, Luján, Rabelais, Ungaretti, Villalonga, Verne, etc. Aquest periple subjugant sol produir en el lector un efecte que frega l''experiencia hipnotica, i es que les sensacions que transmet L''encantador de serps l''empenyen misteriosament a confegir en la seva ment una llista d''obres que no pot ni vol deixar de llegir. L''habilitat perversa de L''encantador de serps, empero, no s''atura aci perque, malauradament per a l''encantat, aquestes lectures que se sent irrefrenablement arrossegat a assaborir no son sino el veri de la serp, un veri persistent que li obligara a llegir mes i mes a la recerca de l''impossible antidot. T''hi atreveixes? Josep Ballester Es escriptor i professor de Literatura Contemporania a la Universitat de Valencia. Ha conreat diversos generes, entre els assaigs podem citar: Temps de quarantena. Cultura i societat a la postguerra, L''educacio literaria o el recent L''agitacio de l''escriptura. Itineraris entre la vida i l''obra de Joan Fuster. Entre els llibres de poemes cal destacar L''holandes errant, La mar o L''odi. Recentment ha publicat la novel·la El col·leccionista de fades. Premi de novel·la Ciutat d''Alzira. Aixi mateix ha traduit Pavese, Pasolini, Fo, Bassani o Quasimodo, entre altres.

El país d''Arròs amb Panses era feliç, però, una nit, unes ombres roben el Llibre de les Anotacions, on s''escriuen els somnis, els desitjos i les esperances dels habitants. Com el recuperaran?PREMI

Tot ésser humá és un exiliat en algun moment de la seua vida i aquest llibre -finalista del Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta- es converteix en una crida contra la desmemòria d'una societ

Este ensayo clásico sobre la implantación y la represión del franquismo en el País Valenciano, pero también sobre los primeros intentos de normalización y modernización de nuestras letras, ganó en el año siguiente a su primera edicion el Premi de la Critica dels Escriptors Valencians. Se trata de una aproximacion historica y literaria muy bien documentada sobre el oscuro periodo de la posguerra. Los escritores y los protagonistas de la reanimacion de los años treinta habian sido enmudecidos: el exilio, la prision, la censura y las ejecuciones son algunas de las formas mas conocidas de represion que impuso el Generalisimo. Ademas, en nuestro pais se produce una sutil desviacion de la tradicion, que el autor designa como un proceso de folklorizacion. A pesar de estos mecanismos de depuracion, pronto aparece toda una serie de intentos de recuperacion de nuestra cultura. Si bien la literatura se mueve y se explica en terminos de resistencia y clandestinidad, a partir de finales de la decada de los cuarenta hay que hacer referencia a un primer movimiento serio en el campo de la infraestructura cultural.

Aunque la esencia de la literatura no se puede enseñar, el lenguaje del hecho literario si es susceptible de reflexión y de práctica literaria. Este libro no enseña a ser escritor, sino a disfrutar de la literatura y a analizar la creacion literaria desde una perspectiva pluridisciplinar. Asi, la combinacion entre teoria y practica de lectura critica pretende orientar a los lectores tanto a los no especializados como a los futuros enseñadores o a los profesionales de la literatura- en sus aproximaciones, teoricas y didacticas, a los textos literarios.

Aquest llibre es una proposta de tempteig entorn de l’obra de Joan Fuster, una invitació a repensar-la i, naturalment, una incitació a la lectura d’aquest extraordinari llegat intel·lectual, creatiu

«Li hauria de fer, a l’hipotètic lector d’aquestes pàgines, un advertiment preliminar: si a vosté no li interessa la literatura, més val que torne a l’establiment on ha comprat aquest llibre i el can

Literatura instantània és un recull d''allò que anomenem aforismes, adagis màximes o apotegmes de la literatura universal de tots els temps. L''antologia s''ha realitzar des d''un punt de vista temàt

Constel·lacions, eclipsis de lluna, planetes i oceans misteriosos ... Fins i tot els ingredients d'una fórmula molt antiga d'algun bàlsam que ompli el cor d'esperança. D'això parla aquest llibre de p

Hi ha la nit que mastega cadascun dels desigs que ens acacen des de l'origen dels temps. Hi ha el gos de dostoievski llepant-me la cara, no d'alegria sinó amb la intuïció i l'espera que demà seré un

PREMI DE POESIA CIUTAT DE VALÈNCIA Ajuntament de València PREMI DE LA CRÍTICA DELS ESCRIPTORS VALENCIANS 2005 No és un crim, això seria un càstig venial, és el degoteig, la constància perpètua, l