Josep Francesc Delgado

Els llops de la lluna roja (Premi Ramon Muntaner de novel·la 2002. Llista d’Honor de l’International Board on Books for Young People 2004. En Fílax és el gos que defensa el ramat d’ovelles de la Mari

Ojosdementa y Ojosdeoro son dos lobeznos que están a punto de salir de la madriguera, pero todavía no pueden hacerlo porque acaban de nacer. Ojosdementa es una loba prudente; en cambio, Ojosdeoro es un poco travieso. Un dia, los padres de los lobeznos los dejan solos para salir a cazar. Ojosdeoro se siente tentado por el mundo exterior y no puede evitar desobedecer a sus padres y salir de la madriguera. Entonces..

Sinopsis: Nissaga de poder. Els inicis, escrita a partir del guió de la telesèrie emesa per TV3, no és tan sols la crònica d'una família; és també la crònica d'un viatge a l'interior dels odis, els a

Edicions del roure de can roca presenta La llegenda de Sant Jordi, amb un text poetic elaborat per l'escriptor Josep-Francesc Delgado i les impressionants il·lustracions de Roger Olmos. La bellesa d'aquesta edicio, que posa l'accent principalment en la valentia de la princesa i en l'amor i la generositat per a enfrontar-se a les adversitats, ens captiva i ens trasllada a un mon medieval i llegendari que ha travessat fronteres i ha perdurat durant segles. La princesa no entenia res, i quina fou la seva sorpresa quan va girar el seu esguard cap al cami! Els rosers havien renascut en un cluc dulls i ara les roses sobrien perfumades i frondoses. Encara entenia menys el que havia passat. Pero, com que un silenci sepulcral shavia ensenyorit de tot, va decidir tornar a dins de la muralla.

Abracadabra era un mago que tenía un circo estupendo. En cambio, el mago Simsalabim sólo tenía una gata. Pero, gracias a ella, consiguió lo que nunca hubiera podido ni imaginar el malvado Abracadabra

Descripción de los pescadores de Menorca y su mar. La amistad como hilo conductor.

Es la história de un viaje a las ciudades mas sagradas del Nepal y de la ascención al Everest, pero sobre todo es la aventura personal i espiritual de sus protagonistas.

Una vegada hi havia un diplodocus petitet. Tan petit era que encara no havia sortit de l'ou. Fins que va fer un foradet per mirar què hi havia a fora. El petit diplodocus va treure el cap i el món li

La Maria viu amb els seus pares, el seu avi i el seu gos Fílax. Una nit, en Fílax s'escapa per la muntanya i la Maria el segueix durant dies perque es el que mes s'estima en aquest món. Mentrestant, l'arribada de les tropes franquistes trasbalsara la vida del poble i la Maria descobrira que els llops reals i els homes de debo tenen poc a veure amb tot el que li havien explicat fins aquell moment.

Josep-Francesc Delgado va arribar a la Garriga l'any 1998. Fugia del fum, el brogit i la fúria de Barcelona, on vivia, i també dels focs que van devastar els boscos del Berguedà que s'estima i on sovint busca el silenci en cases de pedra envoltades de bosc. I segurament aquests dos fets marquen, d'una manera o altra, els fils profunds i invisibles d'Arrrel de foc.A la Garriga hi va trobar un passeig i hi podia percebre sorolls que feia temps que no sentia a ciutat: els cants dels ocells, el silenci de la lluna passant entre els pins, la pinta del vent passant entre les fulles... Així que s'hi va quedar i va començar a escriure poemes sobre aquestes coses de bon matí. A Barcelona ja només podia escriure al vespre acompanyat per les sirenes de les ambulàncies que feien tornaveu entre les dues façanes del carrer..Quan el lector llegeixi aquests poemes hi posarà la seva màgia. Els escriptors i els lectors compartim una rara màgia. Els escriptors fabriquem un artilugi ple de paraules. Mentre el fabriquem és viu i, quan l'acabem, passa a ser un objecte. Quan el lector comença a llegir-lo torna a tenir vida, és un ésser. Els llibres no tenen vida sense els lectors. Els lectors són importantíssims, perquè són els qui fan que els llibres retornin a la vida a dins seu.Els egipcis creien que les estàtues prenien vida de la mà dels qui les esculpien i els la infonien a través de la seva màgia. Eren vives perquè contenien els déus, però no gràcies als déus, sinó gràcies als escultors que els infonien la vida dels déus i també els la treien. Les estàtues eren com una mena d'enllaç directe amb el món dels déus que només podia crear l'artista. Per això pensaven que les estàtues de pedra podien parlar.Amb els llibres passa una cosa semblant, només que en aquest cas sabem del cert que passa de debò. El lector és el mag que dóna vida al llibre i fa que parli un cop l'escriptor l'ha esculpit. I no dic m&

Nima, el sherpa de Namche o la búsqueda de un norpa errante es un libro para adentrarse en la cultura tibetana de la mano de un niño de doce años; para sentir y amar el vuelo libre y sin motor del parapente. Tambien es un libro sobre la humanidad de los animales. Pero es sobre todo la historia de un pequeño sherpa que se enfrenta a los miedos de sus progenitores, a la tragedia de su pasado, que el mismo ignora. Y es algo muy singular y poco visto: la aventura alpina del rescate de un espiritu que vaga por las tinieblas; el sabor especial de la victoria sobre el propio miedo y el de los demas. Los alpinistas han escrito relatos sobre la conquista de las cumbres mas altas del planeta; los viajeros han narrado la peripecia vital que supone el descubrimiento de la cultura tibetana. De las cuatro nevelas de Josep-Francesc Delgado sobre los valles sherpas esta es, sin duda, la que permite entender mas a fondo la cultura sherpa y su forma de sentir la espiritualidad. Esta novela no constituye solamente un relato que releja el mundo del alpinismo en las cumbres mas altas del planeta, representa algo poco frecuente en el panorama literario actual, una aventura espiritual

Isabel quiere que esta Navidad le compren un árbol para decorarlo. Pero lo quiere vivo para cuidarlo cuando hayan pasado las fiestas. Ya sabe que tendrá que regarlo. Lo que Isabel no se imagina cuando ve a su padre cargado con la maceta es todo lo que ocurrira despues.El arbol de Navidad es un cuento para aprender a amar y respetar la naturaleza, para querer y cuidar los que mas lo necesitan superando los disgustos y las apariencias.

Ojosdemusgo y Ojosdeoro son dos lobeznos que aún no pueden salir solos de la madriguera. Un día sus padres salen a cazar y Ojosdeoro no puede evitar la tentación de salir fuera. Ojosdemusgo lo ayudará a evitar los peligros que les esperan lejos de su casa... Sección de conocimientos sobre los lobos.