Josep Maria Castellet

«En 1988 publiqué Los escenarios de la memoria, que pretendía ser un ejercicio literario para explicar, a través de mi relación con algunos personajes relevantes del mundo de la cultura, una parte de

En 1957 se publicó en Seix-Barral La hora del lector, una obra fundamental de la crítica literaria española de la época. El libro vio la luz dos veces más vertido al italiano (1962) y al catalán (1987), respectivamente, en dos ediciones que diferian de la primera en algunos puntos esenciales. Esta nueva edicion, preparada por el profesor Laureano Bonet y revisada por el propio Castellet, recoge las variantes de los textos catalan e italiano y ofrece la que se considera la version definida de La hora del lector, asi como un amplio estudio de Laureano Bonet y una seleccion de las opiniones criticas que suscito la aparicion de esta obra.

Castellet, ensayista y crítico, nos descubre una faceta inédita como escritor. Su libro acepta el reto de enfrentarse con la mitología cultural del lector. A partir de una concepción literaria inédita, J. M. Castellet ha escrito unos textos que son a la vez autobiografia, retratos literarios y panorama historico del mundo cultural que ha vivido. En Los escenarios de la memoria, notables protagonistas del mundo intelectual contemporaneo -Ungaretti, Octavio Paz, Merce Rodoreda, Pier Paolo Pasolini, Rafael Alberti, Josep Pla, Mary McCarthy, Jose Luis Aranguren y Pere Gimferrer- hablan, viajan, pasean, se confiesan o discuten ante el autor, sensible siempre a lo que ve y escucha, pero tambien protagonista el mismo: hablador y desvelador de algunos rasgos de su propia personalidad.De dificil clasificacion como genero literario, dentro de la amplia gama de posibilidades que ofrece el memorialismo, estas paginas, de sugerente lectura por su tono narrativo, atraen apasionadamente al lector por su veracidad y por la riqueza de los personajes. Voyeur y amigo, Castellet se compromete con ellos hasta compartir contradicciones y complicidades, sin eludir cuando surja el comentario ironico y distanciador.Castellet, ensayista y critico, sin abandonar la literatura como mundo de referencias, nos descubre una faceta inedita como escritor: cronista incisivo, retratista preciso, su libro acepta el reto de enfrentarse con unos amigos que forman parte ya de la mitologia cultural del lector.

Any Castellet (1926-2026): lobra memorialística en un sol volumAquest volum recull tots el retrats que Josep M. Castellet va escriure entre 1988 i 2012 i un nou retrat dell escrit per Jordi Amat com a homenatge. Apel·lant a la memoria i a partir de situacions reals poc conegudes, lautor enfila un relat original, sincer, ironic, critic i agut, amb un esmolat talent descriptiu, dun seguit de personatges que va coneixer i alhora es retrata a ell mateix. Desfilen per aquestes pagines: Ungaretti, Rodoreda, Alberti, Pla, Pasolini, Octavio Paz, Aranguren, Mary McCarthy, Gimferrer (Els escenaris de la memoria, 1988); Sacristan, Barral, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Alfons Comin i Terenci Moix (Seductors, il·lustrats i visionaris, 2009); i Espriu, Porcel i Montserrat Roig (Tres escriptors amics, 2012).

Amb motiu dels 5 anys de la mort de Josep M. Castellet, els seus retrats literaris en un sol volum.Apleguem en un sol volum els retrats literaris que Josep M. Castellet va escriure entre el 1988 i el 2012. Apel·lant a la memoria i a partir de situacions reals poc conegudes, lautor enfila un relat original, sincer, ironic, critic i agut que el confirmen com un gran prosista. I en entrellaçar la seva biografia amb la dells tambe ens ofereix algunes claus del seu propi retrat. Ungaretti, Merce Rodoreda, Alberti, Pla, Pasolini, Octavio Paz, Aranguren, Mary McCarthy, Gimferrer (Els escenaris de la memoria, 1988); Manuel Sacristan, Carlos Barral, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Alfons Comin i Terenci Moix (Seductors, il·lustrats i visionaris, 2009) i Espriu, Porcel i Montserrat Roig. (Tres escriptors amics, 2012), desfilen per aquestes pagines.

«La narració apassionada d?una aventura que va acabar bé malgrat els obstacles polítics i econòmics»Memòri es confidencials d'un editor. Tres escriptors amics és una obra lúcida, plena d'anècdotes, s

Com a exercici preparatori per afrontar l'elaboració de l'assaig Josep Pla o la raó narrativa (1978), el 1973 Josep M. Castellet va decidir portar un dietari. Entre l'11 de febrer i el 13 de juliol d'aquell any va deixar constancia escrita dels fets que conformaren el seu dia a dia: les reunions i trobades amb escriptors, periodistes i politics, les croniques de diversos viatges, les copes amb els amics... son el punt de partida que dona lloc a multiples reflexions i opinions sobre diverses figures i aspectes de la vida social, cultural o politica dels darrers anys de la Dictadura: Foix, Pla, Picasso, la universitat, la censura, la dificil lluita personal per intentar viure amb una certa normalitat en l'opressiu ambient de la repressio franquista... Recuperat d'una capsa de cartro on havia quedat oblidat durant trenta-cinc anys, i enriquit amb unes pertinents notes explicatives actuals, Dietari de 1973 obre una finestra al mon mes intim de l'autor, alhora que aporta una visio original i sincera d'una epoca. Escrit dos anys i escaig abans de la mort del general Franco, aquest dietari, segons l'autor, "no preten mes que donar testimoni d'unes vivencies personals de tipus cultural i politic envoltades i distorsionades per les agoniques, pero encara cruels, cuades d'un regim que ja feia temps que es resistia a desapareixer."

«L'any 1988 vaig publicar Els escenaris de la memòria, que pretenia ser un exercici literari per explicar, a través de la meva relació amb alguns personatges rellevants del món de la cultura, una par

Amb motiu dels 5 anys de la mort de Josep M. Castellet, els seus retrats literaris en un sol volum.Apleguem en un sol volum els retrats literaris que Josep M. Castellet va escriure entre el 1988 i el 2012.Apel·lant a la memoria i a partir de situacions reals poc conegudes, lautor enfila un relat original, sincer,ironic, critic i agut que el confirmen com un gran prosista. I en entrellaçar la seva biografia amb la dellstambe ens ofereix algunes claus del seu propi retrat.Ungaretti, Merce Rodoreda, Alberti, Pla, Pasolini, Octavio Paz, Aranguren, Mary McCarthy, Gimferrer(Els escenaris de la memoria, 1988); Manuel Sacristan, Carlos Barral, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, AlfonsComin i Terenci Moix (Seductors, il·lustrats i visionaris, 2009) i Espriu, Porcel i Montserrat Roig. (Tres escriptors amics, 2012), desfilen per aquestes pagines.

Any Castellet (1926-2026): l’obra memorialística en un sol volumAquest volum recull tots el retrats que Josep M. Castellet va escriure entre 1988 i 2012 i un nou retrat d’ell escrit per Jordi Amat co

Els escenaris de la memòria és un recull de textos memorialístics pel qual desfilen personatges diversos (Ungaretti, Mercè Rodoreda, Alberti, Pla, Pasolini, Octavio Paz, Arangueren, Mary McCarthy i G

Una antología capital para acercarse a la poesía española de la segunda mitad del siglo XX.Hace más de medio siglo, en 1970, veía la luz por primera vez la célebre antología Nueve novísimos poetas españoles. Lo hacia trasquilada por la censura y levantando una polvareda de polemica entre los sectores mas apegados a los temas y a las formas liricas convencionales de la poesia española del momento. Los escogidos por el visionario J.M. Castellet Jose Maria Alvarez, Felix de Azua, Guillermo Carnero, Pere Gimferrer, Antonio Martinez Sarrion, Ana Maria Moix, Vicente Molina Foix, Leopoldo Maria Panero y Manuel Vazquez Montalban señalaban la eclosion de una nueva generacion poetica, decidida a dejar atras todo lo anterior.En esta obra de referencia se incluye, ademas, un apendice critico y un apendice sentimental en el que los nueve novisimos reflexionan sobre la figura de Castellet, responsable del espiritu rupturista de esta antologia elevada al estatus de clasico de la literatura española del siglo XX.

Aquesta nova antologia, Vuit segles de poesia catalana, és el resultat del treball conjunt que Josep Maria Castellet i Joaquim Molas han portat a terme al llarg dels anys. Han passat més de tres dèca

Una finestra al món més íntim de l’autor. Una visió original i sincera d’una època.Com a exercici preparatori per afrontar l’elaboració de l’assaigJosep Pla o la raó narrativa(1978), el 1973 Josep M.