Josep Tarradellas

Sinopsis: El president Josep Tarradellas va dedicar els últims anys de la seva vida a elaborar aquest llibre de memòries, centrat en la fase del canvi de règim, amb la intenció que fos publicat despr

Un document fort, tant pel seu contingut com per la duresa de les seves expressions. Es tracta duna carta, escrita des de Saint-Martin-le-Beau, destinada- als tres membres del Consell Executiu dEsquerra Republicana de Catalunya, residents llavors a França: Ventura Gassol, Carles Pi i Sunyer i Miquel Santalo, en la qual denuncia lactitud de quatre destacats militants dERC, Sauret, Xirau, Guinart i Dardallo, on desmenteix les acusacions, distorsions de la realitat i les injustificades actuacions daquests quatre vells amics, als quals creu culpables de la subordinacio del partit i del deteriorament de la imatge de la Generalitat. Tarradellas, en el seu escrit, desvela les veritables i inconfessables intencions de seus oponents, donant a coneixer intimitats, converses particulars, comportaments poc edifi cants, i, sobretot, ens ofereix una amplia mostra de les seves actuacions, evidenciant la disparitat dels seus criteris, la feblesa de les seves conviccions, la manca de fi delitat a la ideologia del partit, ERC, del qual neren militants destacats.

Superats els primers anys d exili, Pere Bosch Gimpera i Josep Tarradellas, respectivament consellers de Justícia i de Finances en el darrer govern de Lluís Companys, van iniciar, el 1956, una correspondencia que s allarga fins a la mort del primer el 1974. Amb un grau d amistat i complicitat creixents, van construir una relacio de forta confiança refermada per trobades a Mexic, Paris i Saint-Martin-le-Beau. Per a Tarradellas, Bosch va ser un confident a qui podia demanar opinio sobre els conflictes derivats de la lluita per donar a coneixer la tasca de la Generalitat. Les cartes recullen declaracions del president sobre la situacio espanyola a les acaballes del franquisme, la successio monarquica, el suport d algunes personalitats catalanes a l espanyolis ...

L'agost de 1936, la Generalitat de Catalunya va endegar, amb el suport de la CNT, ERC i alguns militars professionals fidels a la República, la Comissió d'Indústries de Guerra al capdavant de la qual el president Companys col·locà l'aleshores conseller Josep Tarradellas. Durant més d'un any, la Comissió va posar en marxa una veritable maquinària de guerra, mitjançant la conversió de petits tallers metal·lúrgics en fàbriques de munició, fusells, metralladores, obusos, tancs i carros blindats, així com bombes, granades, morters i enginys antiaeris. Aquestes armes també van ser destinades a diversos fronts de la República fora de Catalunya. Tarradellas va escriure, dia a dia, uns amplis informes sobre la producció de l'armament, les quantitats fabricades i els estudis tecnològics per idear-les. Aquests textos han restat inèdits fins a l'actualitat, així com un recull de 230 imatges que fins ara tampoc no s'havien publicat i que són a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, situat a l'abadia de Poblet.