Margarida Aritzeta

_El pou dels maquis: els fets, els documents_ mostra com s'articulen la novel·la i la realitat. Parteix de Valls i de la masia Cardella, on quatre maquis feien un pou entre 1946 i 1947, i explica els diversos indrets que recorren, que encara es poden seguir actualment. Recull testimonis i descriu les fonts documentals, que situen el "grup de Valls" a la Brigada Jaume Girabau de l'Agrupacio Guerrillera de Catalunya, expliquen com van anar la caiguda dels Vuitanta de 1947 i el Consell de Guerra Sumarissim 35.836 de 1948, que va imposar vuit penes de mort. Argumenta per que els Aliats es van desentendre de la causa, de la mateixa manera que se'n van desentendre la Unio Sovietica i el PCE i el PSUC quan encara no havien jutjat els detinguts. El fil conductor es el pare de l'autora, que va ser qui va portar els guerrillers a la masia i que quan es va fer de les JSU, el 1943, tenia quinze anys.

A mesura que repassa el passat, la Rita, una pallassa veterana, reviu emocions, actuacions i personatges del circ, sobretot els pallassos, que considera l'ànima de l’espectacle. I és que la vida és c

La mort d’una dona en circumstàncies molt estranyes obre les portes d’una antiga casa pairal a la investigació de la policia. I amb les portes, s’obre la capsa dels secrets que les dones d’aquella fa

Interessos immobiliaris, pressions, amenaces i un gitano mort, o no, que ningú no troba i que tothom creu que ha de tenir la majoria de respostes es barregen en un estrany cas de terrorisme a la ciutat de Tarragona. Ni els morts ni el passat no són morts del tot si no estan ben enterrats. Des del moment que la inspectora Mina Fuster es troba el gitano al Bosc de la Marquesa, realitat i aparences es conjuren per complicar-li la vida fins a extrems insospitats.

Un bon dia, els habitants d'un poble descobreixen que els han fugit les lletres de les maquines d'escriure, que no funcionen ni la radio ni el telefon, i que al poble no hi arriben ni trens ni diaris. I mentre els habitants de l'indret es pregunten que passa, el virus de la grafemia s'escampa.

En Bac, la Sofia i en Miquel van a Cuba de vacances i creuen que els aiguamolls poden ser paratges idíl·lics, i els cocodrils animals pacífics. Però la curiositat dels nois i de la noia fa que el via

Quan l'Elisenda diu a en Toni que necessita distanciar-se'n per aclarir-se i entendre els seus sentiments, al xicot li trontolla el seu món i reacciona agressivament. Enmig d'una terrible tempesta l'Elisenda trobarà en René, una víctima també d'una altra mena de violència. La trobada, en una situació límit, els ajudarà a enfrontar-se a la seva situació personal

La Jordina, en Marcel i en Marc van amb una colla castellera a actuar a Perpinyà per Sant Joan. Durant la màgica nit de les fogueres, a l'ombra del Canigó, viuran una perillosa i trepidant aventura, amb rapte inclòs, espies, persecucions, amors, castells, trobadors i cavallers que es preparen per a la guerra.

Tots els personatges de "La filla esborrada" amaguen secrets, com si aquell hivern de 1945, en la duríssima postguerra espanyola, aquesta fos lúnica manera de viure i sobreviure. Uns, com la Laura, per la vergonya dhaver sofert un trauma i imaginar obstinadament la seva venjança; altres, com el Gabriel, per la lluita antifranquista que el fa viure ocult en les muntanyes amb un grup de maquis. Ella es una joveneta que somia encara histories de pirates i princeses; ell, un home que ha sobreviscut a cinc anys de guerra. Viuran una historia damor en temps dificils, marcada per secrets que duraran decades.

En Bac, la Sofia i en Miquel van a Cuba de vacances i creuen que els aiguamolls poden ser paratges idíl·lics, i els cocodrils animals pacífics... Però la curiositat dels nois i de la noia fa que el v

“Mira, ja neva!”, criden amb alegria. Com que això no passa mai, la primeraneu és genial. Enmig de la gresca (batalles de boles de neu, curses,ninots), en Julià coneix la Laura, una noia especial que

Un membre destacat del govern catala rep una visita inesperada: un home li reclama amb insistencia el retorn del llegat dels filisteus. Apressat per les tasques de govern, encarrega a Manu Uriarte, un amic llibreter de vell, que li busqui el llibre. Aquest es arrossegat per una voragine dimprevistos, que esquitxen el mateix politic i provoquen una crisi de govern: el cas Carod. Laventura epica, el relat mitic, la cronica periodistica, el dietari i fins i tot el thriller, es combinen en aquest relat trepidant teixit sobre el canemas de la vida quotidiana que portara el lector a preguntar-se pels limits de la realitat. Qui eren i que van fer els primers grans viatgers occidentals que van posar els peus a lAfrica? Com es que van seduir homes com larquitecte Gaudi, el poeta Verdaguer o el diplomatic Eduard Toda? Don venien els filisteus i com es que encara avui dia hi ha algu capaç darriscar la vida per emparar-se dels seus tresors? De quina manera la trama filistea es va assentar al Sahra Occidental i va anar a parar als camps de refugiats del desert de Tindouf, a Algeria, i dalla a casa den Carod-Rovira? Margarida Aritzeta viu a Valls. Va obtenir el premi Victor Catala de narrativa lany 1980 i el Sant Joan de novel·la lany 1983. Des daleshores ha publicat nombroses novel·les, entre les quals destaquen Lherencia de Cuba (Columna 1997), on va escriure la historia dels seus avis, emigrants a Cuba als anys 20 del segle passat; El veri (Cossetania 2002), i Perfils de Nora (Proa 2003). Actualment es professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili, on tambe imparteix classe de Tecniques Literaries Aplicades al Periodisme.