Pep Puig

Finals destiu. Després de separar-se, el Marcel sinstal·la a Altafulla, un poble de la costa que en ple hivern mediterrani està pràcticament desert, cosa que ja li va bé perquè busca solitud. A poc a

Matí dhivern. De cop entra a laula un soldat i demana als nens i nenes que durant un temps no sacostin a la vora del riu a jugar. Que pot ser perillós. A la tarda, només sortir de lescola, el primer que fan el Lluc, lAlika, el Boi i companyia, obviament, es encaminar-se cap al riu. A laltra riba, hi ha un poblet igual que el seu, pero dun pais enemic. El soldat els ha dit que en principi no hi ha perill de guerra, pero que han de vigilar. Tot duna, mentre la colla es mira la bandera que oneja a la torre del poble del davant, al Manel se li acut una idea boja, increible. I si travessem el riu de nit i...?

¿De quants amors de la nostre vida ens podríem enrecordar si els poguéssim contar amb els dits d''una mà? Amb un humor entre lúcid i irreverent i una prosa viva i plena de matisos, Pep Puig basteix u

L’Alícia explica el que els va passar a ella i a la seva colla el dia que van decidir que ja eren prou grans per anar a l’escola tots sols.L’Alícia, la narradora de la història, explica el que els va

Matí d?hivern. De cop entra a l?aula un soldat i demana als nens i nenes que durant un temps no s'acostin a la vora del riu a jugar. Que pot ser perillós. A la tarda, només sortir de l?escola, el primer que fan el Lluc, l?Alika, el Boi i companyia, obviament, es encaminar-se cap al riu. A l?altra riba, hi ha un poblet igual que el seu, pero d?un pais enemic. El soldat els ha dit que en principi no hi ha perill de guerra, pero que han de vigilar. Tot d?una, mentre la colla es mira la bandera que oneja a la torre del poble del davant, al Manel se li acut una idea boja, increible. I si travessem el riu de nit i...?

AQUEST ÉS UN RECULL DE 17 TROBADES AMB PASTORS I PASTORES: UNA CONVERSA DISTESA SOBRE VIVÈNCIES I REFLEXIONS D'UN OFICI SOLITARI I ANCESTRAL. El món dels pastors es un món singular. D'entrada, tenen moltes estones de solitud, la qual cosa els porta a moments per pensar i per saber escoltar la vida. Al llarg dels segles han adquirit coneixements sobre paisatge, natura, remeis i cures per al bestiar; tambe han apres a preveure el vent, la pluja i un munt de coses mes. Actualment, pero, se'ls escolta poc. Els darrers anys aquest ofici ha anat perdent pes en una societat que es mou a un ritme massa accelerat. Aquesta feina vocacional lligada a la terra sembla en vies d'extincio; un mon que se'n va. Aquest llibre es fruit d'un feix d'hores compartides amb pastors, que ens expliquen les seves vivencies i tambe la seva manera d'entendre la vida. * "Voldriem que aquest treball servis per constatar la importancia d'un ofici en vies d'extincio i per valorar la feina dels pastors, sense descans al llarg dels 365 dies de l'any. Cada vegada que perdem un pastor, tots hi sortim perdent: uns coneixements adquirits al llarg dels segles, una feina vocacional lligada a la terra i als animals, un paisatge modelat i cuidat pel bestiar, uns productes frescos i de proximitat..." EL LLIBRE _PASTORS

Finals d’estiu. Despres de separar-se, el Marcel s’instal·la a Altafulla, un poble de la costa que en ple hivern mediterrani esta practicament desert, cosa que ja li va be perque busca solitud. A poc a poc, pero, va entrant en la petita comunitat de baix-a-mar, un grup pintoresc i variat al centre del qual hi ha el Fran i la Marie, i els seus fills, l’Adriana i el Victor, una familia que aviat el Marcel sentira com a propia malgrat l’atraccio que sent per la Marie. L’arribada un any mes tard de l’Edu, un music de jazz aparentment sense passat, destruira aquesta petita bombolla que el Marcel ha construt i alterara la vida de tots els personatges de manera definitiva. A mig cami entre el relat d’intriga psicologica i la tragicomedia, lluminosa i trista, plena de vida, de converses, d’amor i de menjar, El mar de cap per avall es una novel·la vital i poderosa que es va enfosquint i revolucionant a cada pagina, com certes tardes de tempesta inesperada.

Un thriller inquietant que t''obligarà a mirar enrere per tirar endavant.Dos anys despres de la desaparició de la Sara Amat, han trobat un cos al bosc. Un cos de dona sense rostre. La gent del poble

Una catàstrofe. Un cop mes, l'agost ha passat volant. És l'hora violeta. A la platja d'Altafulla quatre amics aprofiten per fer l’últim bany de l'estiu. Al cel s'hi mou un gran núvol de tempesta. Un

Una novel·la agredolça, que alterna tristesa amb moments molt còmics, i que es llegeix de la primera a l’última ratlla amb una creixent complicitat amb el protagonista.Al final de la seva vida, un ho

L’amistat masculina, la fascinació pel misteri de la dona, la desorientació en una maduresa que arriba sense haver-la demanat.Un cop han deixat el fill a l’escola, els metecs queden al cafè de la can

Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notíc

"Les llàgrimes de la senyoreta Marta és una novel·la d'amor com feia anys que no es llegia en català" La VanguardiaLes llàgrimes de la senyoreta Marta és una esplèdida novel·la d'iniciació, la crònic

Qui se''n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d''estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n''ha sabut mai més res. L''únic, una n

El món dels pastors és un món singular. Dentrada, tenen moltes estones de solitud, la qual cosa els porta a moments per pensar i per saber escoltar la vida. Al llarg dels segles han adquirit coneixements sobre paisatge, natura, remeis i cures per al bestiar; tambe han apres a preveure el vent, la pluja i un munt de coses mes. Actualment, pero, sels escolta poc.Els darrers anys aquest ofici ha anat perdent pes en una societat que es mou a un ritme massa accelerat. Aquesta feina vocacional lligada a la terra sembla en vies dextincio; un mon que sen va.Aquest llibre es fruit dun feix dhores compartides amb pastors, que ens expliquen les seves vivencies i tambe la seva manera dentendre la vida.

Premi Sant Jordi 2015.Tothom es pensava que la Sara havia marxat... Qui sen recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit destiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desapareixer i no se nha sabut mai mes res. Lunic, una noticia lendema al Diario de Terrassa, i tambe molts rumors i especulacions. De la Sara Amat sen recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador daquesta historia. Perque aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desapareixer, sino que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No shi va amagar gaires dies, pero de vegades la memoria dalguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dona un sentit. Escrita des de la distancia dels anys, La vida sense la Sara Amat es la confessio duns fets inoblidables, uns dies de la vida dun poble a lestiu, dun nen obedient i enamoradis i duna nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelacio dun gran talent literari i descobriran una historia que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.Amb la col.laboracio de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Una catàstrofe. Un cop més, lagost ha passat volant. És lhora violeta. A la platja dAltafulla quatre amics aprofiten per fer lúltim bany de lestiu. Al cel shi mou un gran núvol de tempesta. Un fil de

Lamistat masculina, la fascinació pel misteri de la dona, la desorientació en una maduresa que arriba sense haver-la demanat.Un cop han deixat el fill a lescola, els metecs queden al cafè de la canto