RAMON ESPELT

La paraula laberint, en sentit figurat, és omnipresent en els mitjans de comunicació que donen compte de l'actualitat, on hi troben cada vegada més situacions i temàtiques complicades, confuses, inex

Normalment imaginem les cases, i els edificis en general, com estructures solides, destinades a durar per sempre; tendim a oblidar que un dia van ser construides i no volem pensar en la seva desaparicio tot i que tenim noticia a diari de cases que cauen per diferents causes: abandonament, forces de la natura, pero tambe per demolicio o destruccio deliberada, sigui en nom de la renovacio urbanistica o com a consequencia de conflictes violents.En successio salcen i cauen les cases (...) Les cases viuen i moren va escriure T.S. Eliot al seu poema East Cocker. Cases que salcen i cauen, que viuen i moren, que es construeixen i senderroquen, edificis en moviment: aqui tenim el tema de fons daquest llibre, tractat des de la perspectiva de la seva representacio en diversos mitjans expressius, i, molt especialment, en el cinema, el nou art que va inaugurar, lany 1895, la produccio i difusio dimatges en moviment, amb una capacitat inedita fins aleshores de mostrar processos que es desenvolupen en el temps. En el llibre es tenen en compte necessariament les mutacions substancials en la forma de produir i de consumir les imatges en moviment que han tingut lloc al llarg de mes de 12 decades a partir de la invencio del cinematograf, les mes recents de les quals serien la imparable revolucio digital i leclosio dinternet, aixi com la incorporacio dels museus i centres dart contemporani com a llocs dexhibicio de videos i instal·lacions audiovisuals realitzats per artistes.Les cases salcen i cauen, les cases viuen i moren: descripcio de fets i comparacio amb la vida humana. Representacio i metafora. Fent us de les metafores associades al fet constructiu, un dels temes del llibre, podem caracteritzar Edificis en moviment com una obra assagistica flexible i oberta, construida a partir de materials fragmentaris de diversa procedencia: sequencies de films de ficcio o documentals, paragrafs de contes, novel·les o assajos, series fotografiques, sequencies de vinyetes de narratives dibuixades, escenes dobres dramatiques, peces de video-art o audiovisuals dinstal·lacions artistiques.La construccio i destruccio dedificis com a motius visuals i argumentals, aixi com la seva capacitat metaforica, especialment en les obres narratives de ficcio, constitueixen la columna vertebral del llibre. Daltra banda, una mirada atenta al context en que es desenvolupen aquestes experiencies viscudes a traves dels personatges de ficcio, inevitablement situades en un lloc i un temps determinats, ens condueix a considerar aspectes generals que tenen un tractament aprofundit en altres camps del saber: larquitectura i lurbanisme, lart i la historia, la filosofia i la psicologia, lantropologia i la sociologia.

Mucho se ha escrito -y poco se ha llevado a la práctica- sobre la necesidad de introducir el cine en las escuelas debido a su potencial educativo, sea como complemento de otras materias o como objeto de estudio autonomo.Este libro se propone recorrer la relacion entre la educacion y el cine desbrozando los caminos -menos transitados hasta ahora- que exploran como el cine ha utilizado el mundo de la enseñanza (sus espacios y sus programas, sus protagonistas, sus sueños y sus condicionantes) para urdir tramas argumentales. Para ello se han tenido en cuenta alrededor de trescientos largometrajes de ficcion de todas las nacionalidades, tomando como punto de partida el filme de Alain Tanner (escrito con John Berger) Jonas, que cumplira los 25 en el año 2000 (1976), cuyos personajes, supervivientes ideologicos de mayo del 68, nos ofrecen un autentico muestrario de las diversas maneras de entender y practicar la relacion educativa. Por otra parte depositan en Jonas, el niño que nace al final del filme, sus esperanzas de solucion de unas contradicciones que les sobrepasan.

Ficció criminal a Barcelona. 1950-1963 té com a columna vertebral l'estudi d'un conjunt de pel-lícules que, seguint el camí obert per Brigada criminal i Apartado de Correos 1001, es van produir a Barcelona durant la decada dels cinquanta i principis dels seixanta dins del genere popularment conegut com a policiac. El comentari cronologic segons la data d'estrena a Barcelona de les seixanta-cinc pel.licules considerades permet analitzar contextualment el sorgiment, l¿evolucio i el final del cicle generic mes important de la cinematografia catalana. Tanmateix, l'aspecte cinematografic es nomes una part del llibre. El context dels films no es limita als condicionants sociopolitics o industrials; el genere criminal es manifesta tambe en altres mitjans com ara la novel-la (llibres i col-leccions periodiques, la radio i finalment la televisio). Els diferents mitjans, aixi com la interelacio entre ells, es tracten en capitols especifics que aporten dades rellevants sobre aspectes de la cultura popular poc estudiats fins ara. A part de l¿excel-lencia individual d'algunes de les obres analitzades, el conjunt d'elles reflecteix les dificils condicions en que es movia l'activitat cultural en plena dictadura franquista, sota la qual les publicacions o estrenes teatrals en catala tenien una dificultat afegida. Aquest rerefon...