Rosa Fabregat

Segons el pròleg, a càrrec d'Isidor Cònsul, "el darrer llibre de Rosa Fabregat, A la vora de l'aigua s'insereix amb més intensitat que els anteriors en la línia que sembla més pura de la seva poesia i en el punt d'inflexió dels seus versos més segurs. Poemes que s'entretenen a resseguir espais i geografies personals, que treuen espurnes de poesia només en la densitat de la mirada i perquè, en aquest cas, acondueixen amb encert una metàfora d'aigua. L'abril de 2009, pocs mesos després de la publicació d'aquest volum, la poesia de Rosa Fabregat podrà celebrar, si vol, la festa d'aniversari dels trenta anys de vida editorial, els que hauran rodat des de la primera edició d'Estelles (1979). Nascuda el 1933 i amb el pes, doncs, de setanta-cinc anys de vida a l'espatlla, entenc que Rosa Fabregat estrena en aquestes geografies d'aigua, sobretot a "Les ales de la nit", una poesia centrada en un tombant de la ruta, en l'inici dels dies de la vellesa."

El llibre de Rosa Fabregat, antiga farmacèutica, fa una descripció de les farmàcies i els farmacèutics de la primera meitat del segle XX a la ciutat de Lleida.

Un altre recull de les poesies de Rosa Fabregat

Sóc l'Iris, tot convocant l'iris dels lectors, és una novel·la ambentada en una població d'estiueig de la Costa Daurada, amb la descoberta de l'amor, la presència de la immigració, i d'un sobre miste

###############################################################################################################################################################################################################################################################

Mercè és una dona molt especial. Després d’incansableslluites amb la jerarquia eclesiàstica, Mercè és una capellanade les primeres fornades. Viu en un poblet deles terres de ponent, les Teules, on to

La temptació de vol (Obra Poètica 1994-2011), títol de conjunt d’aquest volum que compila, cronològicament, els meus sis últims poemaris publicats, amés a més de la recopilació dels poemes dispersos,

Rèquiem per a una poeta és un llarg poema d'uns 600 versos, dividit en tres parts, que l'autora va escriure l'estiu de 1998, inspirat en la mort de Maria Mercè Marçal, a la manera del Rèquiems de Ril