Tomàs Llopis

Laula, com el pupitre, la pissarra i fins i tot el guix, són elements tangibles i comuns encara a la majoria de sistemes educatius. Dalguna manera sha de canalitzar la informació i shan dorganitzar els grups humans per a laprenentatge reglat, i aquesta convencio en les formes i els rituals ha perdurat en el curs dels segles. Pero laula tambe pot esser entesa com la metafora dun ensenyament excessivament vertical, compartimentat, tancat en ell mateix i gosariem afirmar que sovint gairebe prescindible, una vegada superat lexamen que corona cada etapa lectiva. Lautor sha passat la vida fent classes de literatura en diferents llocs dels Paisos Catalans i sota tots els governs possibles des de lanomenada transicio ença. Pero tambe ha tingut un paper destacat en lactivisme cultural: ha fet teatre, recitals de poesia, critica, traduccio i una obra literaria i pedagogica considerables. Tot plegat, en el seu cas, constitueix la base duna reflexio memorialistica i vital que li permeten, al final de la seua vida docent, danar "contra les aules", contra la metafora, i a favor duns altres temps amb uns altres actors i potser en uns espais diferents.

Direu que els gossos no sabem escriure, i és cert; però el meu amo passa moltes hores escrivint i li agrada fer-ho; per això, per fer-lo content, li he dictat les meues memòrie. No sabeu quantes cose

Direu que els gossos no sabem escriure, i és cert; però el meu amo passa moltes hores escrivint i li agrada fer-ho; per això, per fer-lo content, li he dictat les meues memòrie. No sabeu quantes cose

La mort, de vegades, no significa oblit, sinó la por dun estigma que condiciona les vides dels supervivents i manté viva la memòria personal i col·lectiva. Això li esdevé a la nissaga dels Facadell d

Indòmit és la història d'un home excèntric, brutal, capriciós i rebel, víctima de les contradiccions del trànsit de l'edat mitjana al Renaixement, que l'obliguen a ser un senyor medieval amb mentalit

XXXIV Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira Cremareu aquesta carta és una novel·la històrica situada en la Germania valenciana on es conta la història de Joan Caro, sucrer i mestre racional de la ciutat