A Mere Interlude

(Dorset, Anglaterra, 1840 – Dorchester, 1928) El seu pare era constructor i la seva mare, que havia treballat com a cuinera i serventa, era una dona cultivada que desitjava que el seu fill tingués una sòlida educació humanística. Això el va dur a compaginar els estudis d’arquitectura amb els dels clàssics. Conscient que la vida rural, tal com ell la coneixia, estava a punt d’arribar a la seva fi per l’impacte de la industrialització i la implantació d’un model de societat urbana, Hardy va recrear a les seves novel·les un món en vies de desaparició, però no des de la nostàlgia, sinó des d’un realisme que no excloïa ni les misèries ni les dificultats de la vida al camp. Lluny del brogit del món va ser publicada per entregues al Cornhill Magazine al llarg del 1874 i, encara que és la quarta novel·la de Thomas Hardy, va ser la primera amb què va assolir l’èxit i el reconeixement literari. Se n’ha fet dues versions cinematogràfiques: la de 1967, dirigida per John Schlesinger i protagonitzada per Julie Christie i Alan Bates, i la de 2014, de Thomas Vinterberg, amb Carey Mulligan i Matthias Schoenaerts en els papers protagonistes. Lluny de brogit del món és, sens dubte, una de les novel·les més optimistes de Thomas Hardy, encara no tenyida pel dramàtic pessimisme de les seves darreres obres, com L'alcalde de Casterbridge (1886), Tess dels D’Urberville (1891, publicada en aquesta mateixa col·lecció) i Jude, l'obscur (1895).