Elisa Kiseljak

Elisa Kiseljak, repeteixi el seu nom per a que no se li oblidi.

A lElisa Kiseljak, que farà onze anys a lestiu, li agrada el seu nou vestit blanc amb llaços blaus. Però falta molt poc perquè tot deixi de tenir importància. Lamic del pare lha fet plorar i després li ha dit: «Si deixes de plorar, et regalaré un braçalet de plata».

Ningú no sadona del que ha passat. La nena està una mica estranya i prou. Fins que passen catorze anys, quatre mesos i alguns dies, truca a la seva mare i li demana, espantada: «Ajudam, acabo de recordar una cosa horrible».

«Elisa Kiseljak només és un nom possible per a una vida probable», escriu lautora. «Però no es podia dir de cap altra manera. Elisa Kiseljak. Repeteixi el seu nom perquè no se li oblidi». Vint anys després de la seva primera edició, continuem repetint el seu nom per no oblidar-lo.

Ressenyes:

«Si el que diferencia la literatura de la mecanografia és la sotragada que sentim a la boca de lestómac, llavors hem de constatar que Elisa Kiseljak, de Lolita Bosch, és literatura.»

Vicenç Pagès Jordà

«Lolita Bosch juga amb les paraules, amb lestil. Experimenta. Fa el pino. Escriu en colors i aconsegueix el que vol. Que el lector no quedi indiferent. Que tancar el llibre després dacabar ni signifiqui deixar de llegir. Perquè després de llegir la història dElisa Kiseljak, no sha acabat.»

Biel Mesquida

«Una prosa audaç i rigorosa, visual i plena de llum, densa i intensa alhora.»

Ponç Puigdevall