Estremida memòria

La clau per entrar a les cases de Mequinensa és un fet de sang ocorregut el 25 dagost de 1877, en temps de pau després de quaranta anys de carlinades. ¿Per què caram es matava la gent si no era per Carles de Borbó o Isabel dEspanya?
Lescriptor, instal·lat a una taula de 1995, assumeix les funcions dun investigador i grata, exhuma, analitza amb un plec de papers i el cabal de la seva imaginació, més generosa que lEbre. És una gran partida de Cluedo que ens proposa, amb un personatge diferent a cada capítol i un entramat que els lectors tenim la missió de recompondre. El joc és sumptuós, entre detectivesc i arqueològic. Un cop desenterrats, els fragments cobren vida, color, moviment; i aquí apareix el braç carnós de lAmàlia, allà el llit de la paralítica Marta, i la mula de lescrivà que ve a fer justícia i ja arriba al revolt del camí on es va cometre lassassinat.
A mesura que la novel·la avança, són totes les dones de Mequinensa que veus sortir del fosc avenc del temps, amb els ulls brillants dangúnia pels seus homes ajusticiats. La resurrecció dels morts és un miracle que saben obrar les grans novel·les, per descregut que en sigui lautor. En lloc de fe, poseu-hi una tendresa i una curiositat inextingibles pels humans que van viure al lloc on has vingut al món, i un art com només el produeixen els artistes més remarcables.