Estremida memòria

Un thriller com n’hi ha pocs a la literatura catalana. Amb aires de western i les carlinades de fons, Moncada converteix el bandolerisme en una història marcada per la memòria i la tragèdia.

Aquí, Moncada ens proposa una partida de Cluedo. Els sospitosos són quatre homes de la vila. La clau per entrar a les cases de Mequinensa és un fet de sang ocorregut el 1877. Amb un narrador diferent a cada capítol, tenim la missió de recompondre el crim. Un joc, entre detectivesc i arqueològic, en què aflora la memòria col·lectiva d’un poble.

A mesura que la novel·la avança, són les dones de Mequinensa que veus sortir del fons d’aquesta memòria, amb els ulls brillants d’angúnia pels seus homes ajusticiats.

“Però, és clar, no es tracta només del poble en si, sinó de la mirada que Moncada hi aplica, allò que converteix el món d’aquesta vila ponentina en alguna cosa memorable. (…) Amb la seva mirada irònica i hiperbòlica sobre els personatges, Moncada va construir un univers que reverbera deliciosament entre la comèdia i la dimensió tràgica. I és precisament la tensió entre aquestes dues que la reedició proposa reinterpretar.”Adrià Puértolas al Nacional

“Sens dubte, la novel·la és una teranyina, perquè l’acció és el·líptica, és a dir que al començament s’ometen algunes dades i determinades seqüències que apareixeran més endavant; tanmateix, hi ha una sèrie de pistes disposades amb cura, com un trencaclosques, de manera que en tot moment l’autor té un control absolut de l’horitzó del lector.”Laura Farré Badia a La lectora

“Moncada va ser algú capaç de generar un espai entre la terra que trepitjava i l’aire que s’inventava, entre la vida i la imaginació, on abocar-hi tot l’ofici literari que atresorava, que era molt. ”Marina Espasa a Finestres

“Club Editor recupera enguany dos títols de l’enyorat Jesús Moncada: el recull de contes Històries de la mà esquerra (el seu primer llibre publicat, 1981) i l’extraordinària novel·la Estremida memòria (1997), la darrera que va poder oferir-nos” Josep Gras a El temps