FLORS DEL CALVARI

El 1895 Jacint Verdaguer treballava intensament en la seva obra: l’octubre publicava el poema Sant Francesc i els articles Un sacerdot calumniat i el desembre sortia Flors del Calvari. Tres llibres que reflecteixen la crisi que havia comenc?at el 1893, amb la sortida cap a la Gleva, i que s’havia intensificat amb la fugida cap a Barcelona, la suspensio? a divinis, el «Comunicat» i la primera se?rie d’En defensa pro?pia a la premsa. El drama i les circumsta?ncies biogra?fiques van accentuar l’evolucio? de la seva escriptura cap a una literatura del jo. Aixi?, Flors del Calvari, «Llibre de consols», en termes religiosos mostra la profunditat de l’experie?ncia viscuda. Al volum, amb un llarg i ben travat pro?leg, dos interessants poemes introductoris centrats en Crist i el poeta i dues-centes vint-i-vuit composicions, hi trobem des de textos poe?tics que so?n expressio? del ressentiment, matisat per la resignacio? cristiana («A mos bescantadors», «A un detractor», «Vora la mar»), fins als que so?n cants espirituals adrec?ats directament a la divinitat («Sum vermis» o «Al crucifix»), sense oblidar les petites corrandes religioses que poden consolar el poeta i qualsevol lector, missio? de la poesia.