LA NANSA

Una nansa és, a més duna anella o arc que serveix per agafar objectes, una trampa per a peixos. Una parella, que no fa gaire ha tingut fills, procura sobreviure mentre el món que ha construït al seu voltant senfonsa. Crisi de la parella? Crisi de la mitjana edat? Crisi generalitzada de valors? Les coses podrien ser duna altra manera, però són com són. La realitat és tossuda. Tot i que, dacord, amb Hölderlin, on hi ha perill, creix  també el que salva. El poemari consta de tres parts. En la primera, "Un ocell a lespatlla dreta", la figura femenina apareix com una deessa hel·lènica que comanda lespai, immòbil i radiant, amb un peu damunt de cada nansa. (Sí, però de quin tipus?) Aquesta figura femenina porta, en tot cas, un arc. El viatge espiral ha començat, sens diu: tot és tendre i crema i sens endú. En la segona part assistim, de sobte, a una escena familiar. Els nens dormen, finalment, i somnien en veu baixa. La vida imaginada ha donat pas a la vida acceptada, suportada, reconeguda. Les il·lusions no viscudes són, en aquest nou escenari, però, punta de iceberg que aflora enmig de la vida quotidiana. A la tercera i última part, que porta per títol "Treures les sabates, caminar" sens ofereix la possibilitat alquímica de transmutar el dolor en set. (Sí, però amb quina aigua es calma?) O, si no, de renéixer, com lau fènix, de la pròpia cendra.