Llicó d'alemany

"Lliçó dalemany", duna originalitat i una força que lagermanen amb "El tambor" de Günter Grass, és una de les obres mestres que han construït la literatura alemanya posterior al nazisme. És també la primera obra de Lenz que es tradueix al català.
1943, en un poblet de lextrem nord dAlemanya: el pintor Max Ludwig Nansen rep de Berlín una ordre oficial que li prohibeix de pintar. El seu amic dinfància, Jens Ole Jepsen, agent de policia local, és lencarregat de fer-la complir. Davant la resistència de Nansen, Jepsen reacciona amb un zel que supera lestricte compliment del deure. Ha nascut en ell una vocació tan poderosa com la de pintar: lobediència. 1955, en un correccional per a joves inadaptats enmig de lElba: Siggi Jepsen, el fill petit del policia, és castigat per haver lliurat un full en blanc el dia que el professor dalemany els posa una redacció sobre el tema "Les alegries del deure". No és que shagi negat a escriure, és que el supera la massa de coses a dir. Siggi simposa una llarga temporada daïllament per tal descriure tot el que li evoca. I és una miniatura del nazisme que sorgeix de la seva confessió, lluny del poder i dels camps de batalla: un cant damor i odi a la comunitat humana de què és fill, allà a lextrem duna península on els homes extreuen riquesa del fang i de les grans marees.