MATRIOIXQUES

La Hana viu un doble exili: un destrictament geogràfic, lluny de la terra que la va veure néixer i que va haver dabandonar, i un altre díntim, que la manté apartada de la vida que lenvolta per por de prendre mal. Dos mil quilòmetres enllà, en un entorn privilegiat, la Sara, que acaba de fer divuit anys, està ansiosa per ser lliure. Enfrontades a una realitat incòmoda, fruit de decisions del passat que encara reverberen en el present, totes dues faran descobriments tan amargs com inesperats a mesura que escurcen la distància que les separa. A «Matrioixques», Marta Carnicero Hernanz basteix, amb la prosa destil·lada que la caracteritza, un relat punyent i lúcid sobre el trauma, el pes de lherència històrica i familiar, la sistematització de la violència i la reparació necessària. «El virtuosisme de Marta Carnicero fa que vulguis seguir llegint-la només per gaudir de la manera com construeix les frases, més per aprendren que per distreuret: és daquesta classe dautores» Marta Rojals «És fàcil oblidar les xifres, però és impossible oblidar una història com aquesta. Marta Carnicero posa nom, rostre, vida al que anomenem asèpticament "violència contra les dones com a arma de guerra"». Bel Olid «En un moment en què la literatura creu erròniament que la seva funció és ser un exemple moral, Carnicero ens ofereix una novel·la complexa, amb personatges i situacions contradictoris, perquè la violència crida violència, perquè la venjança és, moltes vegades, un desig irrefrenable, perquè la reparació no és mai total i perquè els mals col·laterals són a vegades inevitables». Anna Maria Iglesia, El País «Una novel·la breu però contundent per la diversitat de temes que toca, com ara el trauma, el pes de lherència històrica i familiar, ladopció i, sobretot, la sistematització de la violència». Lluís Llort, El Punt Avui