MENORS I MIGRANTS

«A finals destiu del 2018 vaig arribar als barracons dun antic institut de secundària. Allà es va instal·lar un dels primers centres demergència destinats a acollir menors estrangers no acompanyats o sense referents familiars que estaven arribant a la ciutat, que en aquell moment passaven els dies i les nits a les comissaries de policia, entre matalassos de plàstic, cafès solubles i entrepans de màquina, a lespera de ser traslladats.» Lhermetisme de ladministració i el silenci (o la censura) dels professionals que hi treballen fan que el funcionament dels centres de menors resti en lopacitat i en lestigma. Lautora daquestacrònica periodística dona el testimoni privilegiat de qui conviu amb menors migrants i explica el seu dia a dia: el xoc cultural, ladaptació, les esperances, la descoberta dun món nou, els atacs rebuts, el context social… En Samir, en Hmad o en Mohamed són alguns dels protagonistes daquest relat, on sofereix una visió inèdita dels centres dacollida, del seu funcionament i de la seva realitat. Obra guanyadora del IV Premi de Periodisme Literari UAB