Permagel

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix lheroïna daquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins duna persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar duna lesbiana suïcida. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç sesquerdi. I començar.
"La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols", diu lheroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de banda a banda daquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres daltura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i lelegància dels escriptors de raça.
La voga de la literatura de dones fa tant més oportuna la publicació daquest llibre com la veu que el sosté no té res de tòpicament feminista. Poques obres han sabut parlar com aquesta de què significa viure en un cos dotat dun cony —paraula lícita en una prosa cruament elegant. Més enllà duna subtil xarxa de relacions entre dones duna mateixa família i entre dones amants, la gran protagonista daquesta novel·la és la vida com a força que assetja i rebenta lescut que li oposes —el permagel.