Polítics de Lleida.

Polítics de Lleida vol abordar l’anàlisi de la biografia social del poder en una ciutat, Lleida, des d’una perspectiva avaluadora de llarga durada que aniria des de 1716, any en què començà el govern absolutista borbònic, fins el 1868, en què acabaria el procés de la revolució burgesa a Espanya. La singularitat sociològica de Lleida ens serveix d’exemple de l’adaptació al nou poder en el municipi per part dels grups socials de les ciutats catalanes davant la reforma borbònica. Tanmateix, paral·lelament, aquells canvis foren el punt d’arrancada d’una nova lluita per adquirir influència, ja que el grup de privilegiats controlà el poder durant tot el període i la resta només va poder accedir a ell en càrrecs de segona fila, quan es crearen, o mitjançant assalts revolucionaris que tingueren una vigència cronològica molt curta durant l’espai de temps estudiat. La ciutat de Lleida esdevé, en la nostra recerca, un personatge històric, que expressa el poder del grup dominant i on les principals famílies lluiten per acreditar la seva hegemonia social.Després de l’experiència viscuda per la població durant l’absolutisme borbònic (1716 – 1832), la Revolució Liberal (1833-1868) va determinar el contingut ideològic de dos blocs socials, el conservador i el del progrés, que s’enfrontaren per aconseguir el control polític de la comunitat des del mateix moment en què s’assumí el canvi de règim a nivell estatal. Ens trobem una lluita, no obstant això, que detectem ja abans, en els ajuntaments absolutistes, en els quals s’havien començat a configurar ambdós blocs mitjançant l’experiència representativa que visqueren els uns, l’elit dels privilegiats des dels càrrecs de regidor i de síndic procurador, els quals donaren un suport majoritari als conservadors, i els altres, la resta de la població, des dels de diputat del comú i síndic personer, que ho feren majoritàriament amb els progressistes.