Ruralisme

«Sense pràcticament adonar-nos-en, vam desconnectar de la vida rural amb l’assumpció de no tornar-hi més.»
El cucut té un mètode ancestral per tirar endavant els seus pollets: fa fora els ous dun niu que no ha construït ell i daquesta manera sapropia no només d’un espai aliè, sinó també de les cures que dedicarà a la seva cria una altra mare ocell. El niu —el nostre entorn, on vivim la nostra vida— parla de com habitem el món, de com som, de qui som. Rurals o bàrbars.
Sense pràcticament adonar-nos-en, vam desconnectar de la vida rural amb l’assumpció de no tornar-hi més. Amb el temps, ens hem obstinat a generar un debat que ha confrontat la ruralitat i la urbanitat en uns termes molt simplistes: hem associat el camp i les muntanyes a unes pràctiques antigues marcades per la precarietat i l’aïllament, i les ciutats a la modernitat, al benestar i a la comoditat, que ha exterminat, però, tot allò que ha considerat antic, inservible, lent i caduc. Hem de trencar aquests clixés i el procés destructiu i d’incomprensió que comporten, perquè el retorn al ruralisme és imprescindible… i no hi estem ben preparats! L’activista Vanesa Freixa, que fa anys va decidir establir-se amb la seva família i un ramat d’ovelles en una borda centenària al Pallars Sobirà, defensa amb convicció que la ruralitat és a dia davui lopció més intelligent de supervivència i adaptació al col·lapse que ens canviarà la vida per sempre. Aquest llibre, emotiu i vital, encoratjador i vibrant, encén la flama de debats fonamentals per despertar consciències i moure’ns a l’acció.