Tot va passar alhora

Abans de ser una de les poetes més rellevants de la literatura catalana, Teresa Colom va ser una gran promesa de la banca andorrana. El seu univers no podia donar menys pistes duna trajectòria artística, però la vocació pot esbotzar murs aparentment inexpugnables. Vet aquí la història de la formació gairebé claustrofòbica duna nena sobreprotegida (que sempre vol dir desprotegida) al Pirineu català, de com creix en un món que cada cop li sembla més absurd, i de la necessitat descapar-ne.
Al banc, Colom es va especialitzar en la gestió de patrimonis, i això era una paradoxa, perquè en lentorn familiar ja havia comprovat com aquesta «gestió», sovint enverinada per lavarícia i la fam dacumulació, pot destrossar completament les relacions i les persones. Quan en va sortir, la feina era recol·locar les peces duna memòria gelada pel fred. Fa por pensar en el que estem disposats a fer per diners, però també és esperançador veure que els diners, a vegades, no mouen ni un grapat de sorra.
---
«A vegades el dolor agafa unes alçades bellíssimament insospitades, i en aquesta obra Teresa Colom ho demostra duna manera total. Un exemple de gran literatura»
— Àngels Gregori
«Això no és ben bé una novel·la: és la dissecció en canal duna família feta amb el bisturí de la poesia»
— Manuel Forcano