A contracorriente

A través d'un recorregut pel sorgiment i l'evolució de la dissidència d'origen ortodox en el comunisme espanyol, d'aquells a qui l'opinió pública va encasellar com a "prosoviètics", es planteja la hipòtesi que aquest moviment d'oposició en el si del Partit Comunista d'Espanya va estar motivat per la mutació progressiva de la política i la imatge del partit. Aquestes transformacions no serien ben rebudes per alguns sectors de la militància i, com a conseqüència, es van produir diversos moviments divergents el nexe comú dels quals radicava en la reivindicació de la identitat comunista clàssica. També va ser important el context, marcat per les frustracions de la Transició i la crisi del moviment comunista internacional. Fruit d'una exhaustiva investigació, aquest treball proposa una periodització d'aquest corrent en tres onades, metàfora que ajuda a comprendre les diferents dimensions d'un fenomen complex i en facilita l'anàlisi sincrònica centrada en la identitat comunista. Es tracta de la primera ocasió en què s'estudia aquest fet de manera global i monogràfica. Per tant, l'objectiu principal és contribuir a esclarir una de les facetes més desconegudes de la història del comunisme espanyol -poc després del centenari del seu naixement-, sense la qual no estaria completa.