A la taula del mig

Si el seu darrer poemari era qualificat per Carme Riera com "un llibre en què cap paraula no sobra ni cap no falta", ara, en el present volum, Cèlia Sànchez-Mústich expandeix la contenció i assoleix encara una nova i rica multiplicitat d''imatges i registres. Un llibre que aborda, amb intensitat i delicadesa, un complex entramat d''emocions que basculen entre la desolació o la incertesa i la vitalitat o l''esperança "En els seus poemes, Cèlia vol capturar l''enigma en el present quotidià, i s''atura a escoltar i observar el que l''envolta. Res no li és aliè. Està situada en un lloc privilegiat: la taula del mig. Al centre de la vida. [...]. Però la taula del mig no és tan sols un moment del seu temps, també és la cruïlla entre el món i la seva pròpia intimitat, també és el punt arriscat d''equilibri on tan sols s''hi arriba percaçant l''extrem." (de la introducció d''Esther Zarraluki)