A PEU PEL PALLARS I LA VALL D ARAN

La literatura de viatges de Josep M. Espinàs, que ja ha arribat als setze títols, te el seu origen en aquest volum. Aquell Viatge al Pirineu de Lleida, que Espinàs va fer l'any 1956 amb Camilo Jose Cela, va ser la partida de naixement d'un genere narratiu que, llibre a llibre, ha obtingut l'adhesió dels lectors.

Aquesta nova edició de Viatge al Pirineu de Lleida, revisada a fons per l'autor, ha modificat el títol original perque fos coherent amb la resta de títols posteriors que han identificat aquesta serie: A peu per la Terra Alta, A peu per la Llitera, A peu pel Matarranya, A peu per Castella, etc. Rebatejat, doncs, com a A peu pel Pallars i la Vall d'Aran, aquest llibre conserva, augmentada pel pas dels anys, la suggestió d'un temps en que el Pallars i l'Aran no tenien estacions d'esquí, els guàrdies civils anaven amb bicicleta i la centraleta de telefons de Salardú la feia funcionar, manualment, una noia en un racó de menjador d'una antiga fonda.

Aquestes pàgines, doncs, són el document excepcional d'uns fets i d'uns personatges que avui ja semblen increbles i que Josep M. Espinàs mante vius per sempre amb una prosa sensible i atractiva.