Aigua en cistella

| hace 3 años

Una història contada en dues línies temporals. La d'uns desconeguts intentant recompondre si la dona que han localitzat és la mateixa que idealitzava un familiar seu. I el mateix testimoni de la dona contant el seu passat fins a arribar al desenllaç a Montpeller. Isabel és la protagonista d’una obra senzilla i terna. Transcorre entre València, Barcelona i Montpeller. Em sembla que la seua debilitat és el seu començament, un poc pesat de llegir amb uns diàlegs forçats especialment els d’Isabel. Tampoc s’acaba d’entendre la situació dels familiars buscant trobar informació. Però superats els inicis, la novel•la va fent-se apassionant i la trama d’Isabel guanya interés. Carme Miquel conta una història del treball de criada per a la gent rica de la València de començaments del segle XX. A través de les seues vivències som testimonis d’esdeveniments històrics com l’esclafit de la guerra civil, la dura postguerra o la riuada a València del 57. Isabel es manté ferma davant les proposicions d’amor de l’amo, fent cas al consell de la seua companya d’anar amb cura: “amordamo aigua encistella”. La pressió a la qual és sotmesa per les circumstàncies del moment de la seua vida, els amors perduts i la insistència de l’amo seran massa complicades per a la vida d’Isabel. Una novel•la que, superat l'inici, es fa agradable i entretinguda. A més, va ser premi de novel•la Ciutat d’Alzira 1998.