ARISTOTIL ENTRE ESCOMBRARIES

Miquel Desclot (Barcelona, 1952) va publicar el primer llibre de poesia, amb el títol lul·lià d’Ira és trista passió, com a guanyador del premi per a inèdits Amadeu Oller, la primavera de l’any 1971. Durant el mig segle transcorregut des de llavors, ha continuat publicant versos propis, com Cançons de la lluna al barret (1978), Auques i espantalls (1987), Com si de sempre (1994) o Fantasies, variacions i fuga (2006), i versions poètiques, com Llibres profètics de Lambeth, de William Blake (1987-89), Per tot coixí les herbes. De la lírica japonesa (1995), Cançoner de Francesco Petrarca (2016), La vida l’he castigada vivint-la, de Vincenzo Cardarelli (2020) o La bella dama sense pietat. Interpretacions poètiques de l’anglès (2021). També ha publicat poesia per a infants, reunida sota el títol El domador de paraules (2012).